El regidor a l'ombra

ARoma(Federico Fellini, 1972), un grup de treballadors de les obres del metro descobreixen rere un mur, per pur atzar, una antiga vil·la romana de parets bellament decorades. Il·luminen amb les llanternes els frescos. Però només els disfrutaran durant uns instants. L'aire de l'exterior envaeix la fins llavors segellada sala i corromp les pintures. En uns segons, dels frescos no en queda res. Quina perfecta metàfora de la història recent de Barcelona, de tot el que s'ha perdut, de tot el que solament han vist els empleats de les obres del metro, o del pàrquing, o de la promoció immobiliària...

Barcelona va viure confosa fins als Jocs Olímpics del 1992, perquè la història oficial sostenia que l'antiga Bàrcino, fundada el segle I dC per legionaris llicenciats de les guerres càntabres, havia estat arrasada per les invasions bàrbares segles després. Però la cosa no va anar així. La ciutat medieval va créixer sobre els sostres de la romana, ara pot dir-se que afortunadament, ja que, coincidint amb el frenesí urbanístic dels Jocs, van començar a veure la llum fantàstics tresors, com els mosaics de la vil·la romana descoberta al carrer del Bisbe Caçador a principis de la dècada dels 90, una troballa que, vista ara amb perspectiva, pot considerar-se el punt quilomètric zero d'una sensibilitat amb el passat de la ciutat que no es va tenir, per exemple, quan el metro es va obrir pas a través de Ciutat Vella o quan es va construir l'aparcament subterrani de l'avinguda de la Catedral. O, pitjor encara, quan es va construir el pàrquing del Born, procés en què amb pic i pala es va destruir el mateix que ara es conserva com una relíquia a l'antic mercat del mateix nom, és a dir, la part de la ciutat que Felip V va ordenar demolir l'any 1714.

Projectes descartats

L'antic mercat del Born és, potser, el paradigma de com l'arqueologia ha acabat per ser una mena de regidor d'urbanisme a l'ombra. Al Born estava projectada la gran biblioteca provincial de Barcelona. El pla es va descartar. A l'avinguda de Francesc Cambó, sota el mercat de Santa Caterina, s'havien d'aparcar les flotes d'autocars turístics que estrangulen la Via Laietana. El projecte es va desdenyar, perquè sota l'edifici del mercat antic, edificat el 1848, hi dormien un antic taller de ceràmica romana, una caserna militar francesa i un convent dominic.

Així és Ciutat Vella. Un pastís milfulls que tant propicia una troballa neolítica sota el solar elegit per a la nova Filmoteca, al Raval, com el descobriment d'una resta desconeguda de muralla medieval sota una cantonada del mercat de Sant Antoni just quan s'havia decidit finalment emprendre'n els treballs de reforma, o les restes d'un misteriós vaixell nòrdic terra endins a tocar de l'Estació de França.

Alegria o contratemps. Aquest és el dilema que es planteja cada vegada que els empleats d'una empresa constructora ensopeguen amb l'imprevist. La temptació de callar és molt forta. Els últims 10 anys no són pocs els casos en què ha estat l'avís d'un veí el que ha fet posar en estat d'alerta els arqueòlegs municipals. Per exemple, així va passar quan a Horta un grup de treballadors van trobar una premsa romana que insistien a assegurar que no era més que una gran pedra o quan al carrer de Septimània, vora la plaça de Lesseps, un veí va avisar de la troballa d'una fossa en què, pel que sembla, havien estat enterrats, ben lluny del centre de la ciutat, un grup de víctimes d'una epidèmia de pesta.

Notícies relacionades

Les obres de l'AVE destapen una gran vil·la romana a Barcelona

Noves troballes, més ciutat

Alegria o contratemps. És un dilema interessant, perquè el que per a l'empresa constructora acabarà per ser una desviació a l'alça del pressupost inicial de les obres, per a la ciutat pot constituir un petit tresor.

Si no és, és clar, que la troballa sigui literalment un tresor, com el sac amb 450 monedes de bronze que va ser accidentalment descobert sota una de les portes del parc de la Ciutadella, que un infeliç va amagar fa 300 anys i no va recuperar mai.