Gaudí reneix al Raval

El Palau Güell marca l'inici de l'arquitectura moderna a Europa, que en aquella època era la més important del món. D'això n'està convençut l'arquitecte Antoni González, responsable de la profunda restauració que ha viscut l'emblemàtic edifici que Antoni Gaudí va construir entre el 1885 i el 1890 al carrer Nou de la Rambla per encàrrec d'Eusebi Güell, el seu gran mecenes. La majestuosa mansió tornarà a obrir la porta el 25 de maig després d'haver estat set anys tancada al públic.

«Gaudí va ser revolucionari. Aquest palau és la llavor de tota la seva obra, el punt de partida del modernisme per les formes parabòliques, el joc de columnes i per la fluïdesa dels espais. No hi ha antecedents», considera González, que insisteix que és la primera obra important de Gaudí, la més genuïna i la que s'ha conservat millor. «Només tenia 35 anys. ¡Increïble!»

AFORAMENT LIMITAT / La vivenda senyorial ha tingut transformacions d'ús, però la seva arquitectura, segons González, no ha estat danyada. Va passar a mans de la diputació l'any 1945. «Això va ser una sort perquè l'hem cuidat». La penúltima restauració es va acabar el 2002 amb motiu de l'Any Gaudí, però dos anys després es va haver de tancar a causa de l'enfonsament de part de la cúpula que cobreix la sala principal al voltant de la qual s'estructuren passadissos i habitacions.

La visita costarà 10 euros i serà amb aforament limitat, i per aquesta raó es potenciarà la reserva prèvia. «El seu gran problema és l'accessibilitat. Hi ha plantes on lamentablement no podran accedir les cadires de rodes». Tampoc compleix les normatives de seguretat. «És impossible construir-hi una escala d'incendis». La diputació ha pactat amb els bombers limitar l'afluència. La capacitat màxima són 185 persones simultànies, de manera que descomptant el personal a penes en queden 150, xifra que es tradueix en un màxim de 1.000 visites diàries, que disposaran d'audioguies en nou idiomes.

«El ritme de públic serà més reduït que el de la Sagrada Família i la Pedrera. És un edifici fonamental, que no s'hauria de perdre ningú a qui li interessi la cultura, però no hi haurà lloc per a tots. També passa a Roma amb la casa de Neró». En conseqüència, serà un espai protegit. «Hi ha tresors a l'abast de tothom i això s'ha de controlar».

El cost de la restauració puja a nou milions d'euros. Una part del pressupost s'ha destinat a cuidar la il·luminació, ja que Gaudí va protegir la casa de l'exterior, i per aquesta raó és bastant fosca. «Davant hi havia dos prostíbuls, raó per la qual la va traçar cap endins i no cap enfora», assenyala l'arquitecte. Hi ha parts que semblen inspirades en la cultura hispanomusulmana, especialment en l'Alhambra, quan Gaudí no hi va viatjar fins anys després.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT // Les fustes d'eucaliptus, pi, caoba, eben, les vidrieres, les columnes, les ceràmiques, els marbres, les portes de ferro i els 160 tipus de sostre donen personalitat a un espai declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1984.

Notícies relacionades

Antoni González: «Davant un terratrèmol seria bon refugi»

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El recorregut proposat comença a l'entrada de carruatges, que porta a la rampa on es troben les cavallerisses, que han recuperat el seu terra de fusta original concebut per esmorteir el soroll, i finalitza al terrat on hi ha les famoses 22 xemeneies de trencadís. González explica que els pares d'Eusebi Güell vivien a la finca del costat. «Hi havia una connexió, un cordó umbilical entre les dues cases. Per això, el Palau Güell va ser dissenyat com un gran espai artístic». Prova d'això és l'impressionant saló de tertúlies i concerts, en què en una de les cantonades s'alça l'orgue creat a finals del segle XIX per Aquilino Amezua. Va ser impossible recuperar-lo, motiu pel qual Albert Blancafort n'ha creat un de nou exacte a l'original amb els seus 1.386 tubs.

LES CLASSES DE BOADELLA// Com a anècdota, Albert Boadella va donar classes a l'anomenada sala del piano quan a mitjans dels anys 70 la mansió va albergar l'Institut del Teatre. Hi ha estances amb noms poètics: la sala dels passos perduts i el saló de la confiança. Els espais més protegits són les habitacions del senyor i de la senyora Güell. Unes cadenes preserven els mobles de la proximitat dels visitants. A les golfes hi havia la cuina i els dormitoris del servei, que se situaven a la zona més freda.