Entrevista AMB EL cap de patrimoni arquitectònic de la diputació de barcelona

Antoni González: «Davant un terratrèmol seria bon refugi»

«Davant un terratrèmol seria bon refugi»_MEDIA_1

«Davant un terratrèmol seria bon refugi»_MEDIA_1 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
C. S.
BARCELONA

Antoni González llueix a la solapa la insígnia de la creu de l'Orde del Mèrit Civil que dimecres li va atorgar la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, en reconeixement a la seva trajectòria vetllant pel patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona. «Només la portaré un dia, quan reps aquests honors és que ja et fas vell», diu fent broma al Palau Güell, a la remodelació del qual s'ha entregat aquests últims set anys.

-¿Què seria Barcelona sense Antoni Gaudí?

-Té dos genis: Cerdà i Gaudí. És una sort impressionant la quantitat d'obres de Gaudí que s'han edificat aquí. Sense el Palau Güell, sense la Pedrera, sense la Casa Batlló i sense el parc Güell, Barcelona seria una altra història. És extraordinari que hagi acollit l'obra d'un geni una ciutat que no ha estat imperial, que fa segles que no és regne, que no és cap d'Estat. Si Florència són els Medici, Barcelona és Gaudí.

-Cerdà no inspira tantes llegendes.

-¿Per què donar-hi més voltes? És evident que és un home extraordinari, però això no vol dir que pertanyés a ordes secrets o sectes. Que sigui sant o no, o extremadament patriota no aporta res al personatge. Pot ser veritat o no, però l'important és que era un arquitecte magistral.

-¿Què és el més rar que n'ha sentit?

-En alguns congressos m'he arribat a espantar. A més de dir barbaritats, se les creuen. A la Colònia Güell hi va gent a descobrir símbols i interpretacions surrealistes. Asseguren que Gaudí tenia visions. La llanterna central del Palau Güell, la cúpula de la Generalitat i la torre de Jean Nouvel estan en línia recta. Això és una absoluta casualitat, però és segur que d'aquí a poc apareixerà algun llibre que expliqui que va ser un propòsit de Gaudí. A la xemeneia número nou del Palau Güell hi ha gent que hi veu la cara de Cobi i proclamen que Mariscal en va copiar la mascota de Barcelona-92.

-¿Què ha estat el més complicat de la restauració?

-La fusta estava maltractada, Gaudí la utilitzava en el sentit mecànic. Els ebenistes han dedicat tres anys a recuperar les textures originals. La fase d'investigació també va ser intensa. Hem esbrinat fins i tot què passaria si hi hagués un terratrèmol a Barcelona. Segons els experts el palau és un bon refugi. Gaudí va tenir preocupació sísmica, va buscar solucions per afrontar huracans i moviments de terra.

-Tot el Raval té aigua al subsòl. Això afecta els edificis.

-El subsòl ha canviat al construir pàrquings i amb la perforació dels soterranis del Liceu. En els anys 70, van reforçar plantes amb ferro, vam estudiar científicament si conservar-ho o no. No n'hi havia necessitat. No hem trobat els plans originals, només administratius.

Notícies relacionades

-¿Es van cremar al seu taller?

-Pot ser que no existissin mai.