BIODIVERSITAT EN UN ESPAI FINS FA POC AMENAÇAT

Set espècies de peixos tornen al Besòs després d'anys d'absència

La presència d'aquesta fauna confirma la recuperació del tram final del riu

Algunes varietats, com l'anguila i la bagra, fins i tot s'han començat a reproduir

Tècnics del parc fluvial i de la Universitat de Barcelona, durant l’operació de captura al Besòs.

Tècnics del parc fluvial i de la Universitat de Barcelona, durant l’operació de captura al Besòs. / ÀREA D¿ESPAIS NATURALS. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Un dels protagonistes d'aquesta història és un petit peix, la bavosa de riu (Salaria fluviatilis), modest, sense interès comercial, d'aparença gelatinosa i color grisenc. El peix és l'última captura de l'equip de biòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) que des de fa quatre anys avalua les poblacions de fauna piscícola del tram final del riu Besòs. A més de la bavosa de riu, els encarregats de vetllar per la salut ambiental del Parc Fluvial del Besòs, un espai naturalitzat que recorre el curs del riu al seu pas pels municipis de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Barcelona, han localitzat i han identificat exemplars de sis espècies de peixos més.

El que va arribar a ser un dels trams fluvials més contaminats d'Espanya, un autèntic abocador d'aigües residuals industrials i urbanes, torna a tenir vida. «El 2002, cap de les espècies trobades recentment vivia al tram final del Besòs», assegura Mireia Vila, biòloga del parc, que inclou els nou quilòmetres finals del riu i que gestiona la Diputació de Barcelona.

MANTENIR LA GUÀRDIA / Amb tot, avisa la tècnica, «no es pot abaixar la guàrdia, perquè només que la qualitat de l'aigua es rebaixi durant un curt període de temps, per un vessament o per qualsevol altra causa, aquestes espècies podrien tornar a desaparèixer».

Especialment celebrada per l'equip d'investigadors -dirigits per Dolors Vinyoles- és l'aparició del barb de muntanya (Barbus meridionalis), «una espècie endèmica del litoral català, que colonitzava la conca del Besòs abans que el seu ecosistema es deteriorés », explica Vila. Després de dècades d'absència, el 2009 va ser vist una altra vegada al riu, «aigües amunt de la depuradora de Montcada i Reixac», precisa la biòloga. L'any següent, la població havia augmentat fins als 47 exemplars per hectàrea.

LOCALS I FORANS / Altres espècies locals que han tornat al Besòs els últims anys són l'anguila (Anguilla anguilla), la bagra (Squalius cephalus) i la llissa (Mugil cephalus), ja localitzades durant la primera inspecció de la tardor del 2007. En aquella mateixa campanya, també s'hi van trobar exemplars de carpa (Cyprinus carpio), una espècie forana. Un any després, se'ls va afegir la gambúsia (Gambusia holbrooki), una espècie que s'alimenta sobretot d'insectes i que es va introduir a Europa al segle XX «per combatre el paludisme», relata Vila. La novetat del 2010 ha estat la ja esmentada bavosa de riu, que se sospita que va ser alliberada de manera intencionada, ja que abans no havia habitat mai a la zona.

Notícies relacionades

«L'èxit de la presència de peixos en aquest tram final del Besòs és de tota la conca, des de la capçalera fins a la desembocadura», conclou la tècnica del parc fluvial, que destaca que algunes espècies, com ara l'anguila i la bagra, «ja s'estan estructurant, és a dir, s'han establert al riu i ja se'n comencen a veure individus de diferents edats i mides».

A més de la fauna aquàtica, els biòlegs del parc fluvial també han detectat, des del 2005, un total de 220 espècies diferents d'aus, algunes de migratòries.