Els veïns admeten mala convivència però en rebaixen la gravetat

El problema acapara gairebé totes les queixes i comentaris dels veïns. Els conflictes d'escala (els sorolls, la brutícia i la sobreocupació) preocupen tant els locals com els immigrants de la Salut de Badalona, un barri a l'ull de l'huracà des que va saltar a la llum pública per les seves protestes ciutadanes contra els gitanos romanesos. La gran majoria reconeixen que hi ha conflictes de fons, malgrat que difereixen en el seu abast: per alguns sempre han existit i han de ser afrontats de manera assossegada, mentre que per d'altres el govern local i la policia han d'actuar amb més contundència.

Les opinions van ser recollides ahir en una enquesta realitzada entre veïns i entitats de la zona per a la sèrie A peu de barri, que aquesta setmana analitza la Salut. Les entitats i les associacions de veïns i comerciants asseguren que, malgrat el descontentament a les escales conflictives, el barri ha millorat de manera important els últims anys per les reformes als carrers, l'arribada del metro i els canvis en la neteja i la il·luminació. Gairebé totes les persones que es van presentar de manera espontània a la convocatòria que va fer ahir aquest diari per a entitats i veïns van treure importància al malestar veïnal.

MILLORES / «El barri ha millorat un 100%. Els carrers i les voreres estan molt millor. Sí, hi ha problemes de convivència en algunes escales amb gitanos romanesos, però el problema ha baixat els últims mesos», assegura Rupero García, president de la comissió de festes. «Abans mai netejaven el diumenge i estava tot molt més brut», afegeix Antonio Casín, jubilat de 69 anys.

«A vegades es veuen les pipes i les llaunes als parcs. No són gaire nets, però no és res que a mi m'afecti gaire. M'agradaria que no ho fessin, però no és el meu principal problema», assenyala Rafael Madueño, de 56 anys i a l'atur.

Tot i això, altres veïns consideren que els problemes de convivència s'estan desbordant i alguns residents de nacionalitat espanyola comencen a sentir-se en minoria. Potser el més curiós és que alguns immigrants també van compartir aquesta visió. «M'han robat tres vegades en quatre mesos. Els romanesos deixen tota la plaça bruta i no podem viure tranquils amb tants crits. He viscut a Granada i a Santa Coloma i no hi havia aquests problemes. Aquest barri és una porqueria i si pogués viure en un altre lloc me n'aniria», explica Jinxing Huang, un immigrant xinès de 52 anys i resident a Espanya des del 1985.

«Si bades, et prenen la bossa o el moneder. Amb mi no ho han aconseguit, però sí que ho han intentat», explica Sonia Lerma, una altra veïna a l'atur de 33 anys.

ÚS POLÍTIC / Els representants de les entitats creuen que el problema real ha estat sobredimensionat pel PP per captar els vots dels veïns descontents. «El PP ens ha imputat un problema de manera descarada. Molt descarada. Ja hi havia pisos pastera als 60 quan van venir extremenys i andalusos», explica Miguel Terrino, membre de la FECAC, federació andalusa que organitza la Fira d'Abril de Catalunya.

El que més lamenten molts veïns és que l'agitació política i el ressò mediàtic del conflicte acabi per devaluar el seu únic patrimoni: el valor dels seus pisos. La preocupació és creixent al carrer de Pau Piferrer on uns 20 cartells anuncien la venda de vivendes, algunes d'elles finques senceres. «Abans els pisos valien diners i ara no valen res amb la imatge que estan donant», explica Felipe Cañadas en referència a la campanya del PP.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

En contra de la devaluació del preu de la vivenda hi juga l'arribada del metro, que ha millorat la vida dels que estudien i treballen a Barcelona. La L-10 connecta mitjançant quatre parades amb l'estació d'intercanvi de la Sagrera i ha posat fi a un aïllament històric.

La constant presència policial també genera diferents opinions. Els veïns antics demanen més vigilància i control fins i tot dels actes incívics menors, com ara deixar escombraries al terra. En canvi, alguns joves magribins denuncien un assetjament constant. «Ens demanen els papers fins a cinc cops al dia només perquè som al carrer. ¿On volen que anem?», es queixa Abdel Nasare, un veí a l'atur de 19 anys.