Diada íntima en la restitució de les columnes de Puig i Cadafalch

Barcelona segueix saldant comptes pendents amb el segle passat. Si fa escasses setmanes es tancava el compromís de la ciutat amb la llei de memòria històrica gràcies a la retirada de l'estàtua deLa Victoria, a Diagonal amb passeig de Gràcia, ahir va tocar dirigir la mirada una mica més enrere per celebrar la restitució de les quatre columnes de Josep Puig i Cadafalch que la dictadura de Primo de Rivera va fer caure el 1928.

El simbolisme de l'obra -les quatre barres de la senyera dinamitades per una dictadura- i els assistents a l'acte -uns quants centenars d'independentistes, la majoria de veterana afiliació a la causa- van convertir la inauguració dels pilars en una mena de Diada íntima, amb la Coral Sant Jordi, els Castellers de Barcelona i missatges de renovat optimisme patriòtic i invitacions a seguir avançant, amb pas més o menys accelerat, segons a qui es preguntés, cap a l'autodeterminació. El president Artur Mas, en un discurs sense papers però gens improvisat, va recordar que Catalunya «no vol posar límits a les seves aspiracions» i va censurar qualsevol intent de «reduir les ambicions polítiques dels catalans». En l'habitual ball ideològic de CiU en matèria de secessió, el president no va aclarir si aquest anhel de decidir des d'aquí es tradueix en independència o si, contràriament, comencem reivindicant el tema econòmic i després ja es veurà. Mas va embastar un discurs que va recordar el que Hollywood va posar en boca de l'escocès William Wallace en la seva croada contra l'ocupació anglesa. Va assenyalar que, malgrat que al país «se li poden prendre moltes coses», Catalunya sempre ha trobat «actius per tornar a elevar-se com aquestes columnes». I aquí es va apuntar un dels aplaudiments del matí.

Jordi Hereu va saber estar a l'altura davant un públic entre el qual no abundaven els seus electors. Va ser fidel al seu discurs de ciutat, ciutat i més ciutat i va recordar que la capital catalana «està al servei del país per contribuir al seu progrés». Després d'alabar aquest «exercici de dignitat democràtica», l'alcalde va proposar que l'enorme esplanada que queda al costat de les columnes que han canviat el frontis de Montjuïc aculli els actes institucionals de la Diada, que tradicionalment se celebren a la Ciutadella. Ni Mas ni la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, van pestanyejar davant la proposició del regidor.

Entre la bancada política hi brillava un altiu Jordi Portabella (ERC). Del seu grup municipal va sorgir el 2006 la proposta de restablir les columnes. «Aquest acte representa l'ètica de la ciutat, la voluntat de no acceptar que el que fa una dictadura quedi per sempre», va dir.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

MENYS PARAULES, MÉS GESTOS / Entre els assistents no electes hi imperava la satisfacció continguda. Molt continguda si es té en compte que la recuperació de l'obra de Puig i Cadafalch es reclama des del 2002. Antoni Ayala, president de Tradicions i Costums d'Òmniun Cultural, va considerar que la inauguració arriba «una mica tard», i va instar els polítics a «anar més enllà dels sermons adornats». «De totes maneres, mira el món àrab; el canvi vindrà de la mà de la societat, no dels que manen», va augurar.

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, va considerar que Catalunya té «conviccions democràtiques febles» i, malgrat aplaudir el restabliment dels pilars, també va instar a incrementar la «participació ciutadana». Sobre la Diada a Montjuïc, va ser clar: «El lloc no té importància, l'important és omplir-la de contingut».