Els veïns aplaudeixen el canvi del Carmel els últims anys

Qui viu des de fa anys al barri del Carmel no té cap dubte quan se li pregunta per les obres portades a terme durant aquests últims anys. El sentiment que es viu molt millor ara és unànime, cosa en què hi ha tingut a veure de manera destacada l'arribada del reivindicat metro, la reforma de vivendes i les actuacions en matèria d'accessibilitat dins del mateix barri, amb la instal·lació d'escales mecàniques i ascensors que han fet més amable i més ben comunicat aquest territori d'Horta-Guinardó en què els veïns diuen sentir-se segurs i viure tranquils. Així ho van explicar la majoria dels residents que ahir al matí es van acostar a la crida formulada per EL PERIÓDICO, que va recollir les seves opinions i queixes al carrer de Llobregós, vora el mercat municipal.

«El barri no té res a veure amb el que era fa uns quants anys», subratlla el president dels veïns, Fernando González, que apunta que, no obstant, encara queda un llarg camí per recórrer. «S'ha de reconèixer que durant aquest mandat s'ha dut a terme gairebé el 90% del que estava previst, tot i que encara hi ha diverses carències», subratlla el líder veïnal. I entre aquestes, apunta diversos clams populars: una residència per a persones grans, reivindicació que compta amb milers de firmes de suport; la construcció de més pàrquings, ja que la mobilitat és un seriós problema en un barri en què les vivendes no disposen d'aparcaments; el soterrament de la rambla del Carmel perquè els veïns disposin d'una zona verda on passejar i s'acabi convertint en un destacat eix cívic, i la millora del transport intern, amb la implantació de més busos de barri.

En aquesta línia van anar diverses de les peticions que molts veïns van fer ahir a la regidora del districte, Elsa Blasco, a través d'EL PERIÓDICO. Entre aquestes, Josefa Martínez va reivindicar, a més de l'adequació del seu carrer, el de Santa Otília, «ple de sots», la col·locació de més bancs als carrers, especialment a la rambla del Carmel, «ja que les persones grans no tenim gaires llocs on anar». Una opinió compartida per Carmen Soriano, una veïna octogenària que va lamentar que al barri hi hagi poques places i escassos llocs on poder seure. «En moltes parades d'autobús no hi ha ni una cadira, ni tan sols una protecció quan plou», lamentava aquesta dona, que fa 50 anys que viu al Carmel. També va denunciar la «perillositat» d'alguns carrers costeruts, com per exemple el de Llobregós: «Falten baranes per recolzar-se. En alguns punts determinats, és habitual que hi hagi caigudes de persones grans», va apuntar, i va lamentar, també, que els ascensors, especialment l'inclinat del carrer de l'Alguer, «estiguin espatllats cada dos per tres».

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

MÉS EQUIPAMENTS / Pel que fa a equipaments, a més a més de la residència i la construcció de pàrquings, les principals entitats també reclamen un espai de trobada i relació per a les associacions, més espais per a la pràctica de l'esport i més zona verda, unes peticions que a mesura que es vagi aplicant el nou Pla General Metropolità es podrien anar resolent. Una planificació, aquesta, que obliga a l'expropiació de 390 vivendes i que no ha agradat a una petita part del barri, lògicament, la que ha vist com els seus pisos eren afectats per una transformació que, assenyala el president de l'associació de veïns (que al seu dia també va veure com casa seva era enderrocada per un planejament urbanístic), «és beneficiosa per a la majoria de residents».

En definitiva, subratlla el líder veïnal, els veïns celebren unes evidents millores que van tenir el principal impuls arran de l'accident de les obres d'un metro que els ha acostat al centre de la ciutat.