balanç de la política de mobilitat de l'ajuntament

BCN treu pit per la zona 30 en plena polèmica sobre els 80 km/h

La ciutat ja ha limitat la velocitat en 300 dels 1.300 km de carrers

Els lesionats en accidents en aquestes vies han baixat un 28,6% en tres anys

Una de les primeres zones 30 pintades a Sant Andreu, el 2009.

Una de les primeres zones 30 pintades a Sant Andreu, el 2009. / ferran nadeu

3
Es llegeix en minuts
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA

La velocitat és el resultat de la divisió entre distància i temps. En la política contemporània, en canvi, la velocitat és la divisió entre els que governen i els que no. Dos dies després que la Generalitat de CiU anunciés la supressió del límit de 80 quilòmetres per hora en alguns accessos a Barcelona, l'ajuntament de PSC i ICV-EUiA va fer balanç ahir de la implantació de les zones 30 en nou dels 10 districtes de la ciutat; una subtil exhibició de credencials i una invitació a trepitjar el fre als que ara accediran a la capital catalana a 120.

Les zones 30 van començar a as­sajar-se a Sant Andreu l'estiu del 2006, però el desplegament a l'engròs no es va iniciar fins al 2007, fins a arribar als actuals 300 quilòmetres de carrers amb velocitat limitada, el 23% del total de Barcelona (1.300 quilòmetres). Francesc Narváez, regidor de Mobilitat, va compartir ahir les bondats d'un producte que, segons un estudi elaborat per l'Agència de Salut Pública que ha comparat els cinc anys anteriors i els tres posteriors a la implantació de l'invent, ha reduït el nombre de lesionats en accidents de trànsit un 28,6% de mitjana -un 40,5% en el cas dels conductors de moto i ciclomotor- i ha aconseguit que els sinistres acumulin del 2007 al 2010 un descens del 26,7%. «Amb aquestes xifres, hem superat els objectius que ens havíem ­marcat», es va con­gratular Narváez, que va avançar que abans que s'acabi el mandat es pintaran 28 quilòmetres més de zona 30.

Descartada la possibilitat d'estendre «la pacificació del trànsit a tota la ciutat», el regidor va argumentar que el districte de l'Eixample seguirà sent l'únic que en quedarà al marge perquè els seus carrers són una «xarxa bàsica de Barcelona». Va recordar, però, que ja hi ha algunes vies -com Comte Borrell i qui sap si en un futur Provença- que sense arribar a ser zona 30 sí que tenen imposada aquesta limitació de velocitat.

Els avantatges d'aquesta política de mobilitat no es limiten a la disminució de ferits en accident. Tal com va assenyalar Narváez, en aquests tres anys «el comerç se n'ha vist beneficiat, el soroll ha baixat i la contaminació és inferior». I, malgrat el que pugui semblar, segons les dades de l'ajuntament, «el 80% dels conductors respecten la limitació de velocitat». En cas que en algun carrer no s'arribi a aquesta cota de fidelitat a la norma, segons va afegir Àngel López, director de Mobilitat, els responsables del departament busquen elements -bandes rugoses, passos de vianants elevats, obstacles de cautxú...- que evitin que se circuli per sobre del límit.

Notícies relacionades

UNA «CULTURA DE BARRI» / Pel regidor, el principal èxit de les zones 30 és haver aconseguit crear una «cultura de barri» en què els conductors aixequen el peu de l'accelerador «per convenciment» i no per por de sancions, com considera que sí que passa a les carreteres.

Malgrat que només fa dos dies que el Govern va anunciar que el límit de 80 quilòmetres per hora es derogarà a partir del març en algunes vies d'entrada a la ciutat, el regidor va rebutjar que presentar ara el balanç de la zona 30 quan fa tres anys que funciona sigui una iniciativa «oportunista» ja que, va aclarir, són àmbits «totalment diferents». «No es pot comparar el que passa a les carreteres i el que passa als carrers d'una gran ciutat, on la meitat dels desplaçaments diaris es fan a peu», va exposar.