Anna Priscila Magriñà: «Barcelona és una ciutat fantàstica amb molts secrets»

Anna Priscila Magriñà, una jove periodista, ha indagat sobre curiositats de la capital catalana i la seva història. El llibre 1001 curiositats de Barcelona recull les seves indagacions. Algunes són fets contrastats i altres, simples llegendes.

-¿Com neix el llibre?

-La idea era fer un recorregut per la ciutat i descobrir-ne o redescobrir-ne parts que no saps bé quina història tenen o d'on vénen o carrers que no tenen cap peculiaritat però que sí que tenen una història.

-¿Per exemple?

-El carrer de la Flor de Lliri. Abans es deia el carrer de les Dides. Hi havia un hostal que es va fer famós perquè moltes nodrisses anaven a dormir allà. Si algú en necessitava una, sabia on anar. L'hostal es va acabar dient Hostal de les Dides i el carrer també.

-Després de tota la investigació, ¿com veu Barcelona?

-És fantàstica. Jo sóc de Reus, però m'encanta. Té molts secrets que ara sé i abans no coneixia, com el de la Rambla.

-¿Què va descobrir?

-Durant l'època romana, la Rambla havia estat una claveguera i hi passaven tota mena de coses desagradables. Amb els anys es va convertir en un carrer de vianants, el més conegut de Barcelona.

-¿I sobre la venda de flors allà?

-Antigament, a cada persona que comprava a la Boqueria se li regalava una flor.

-¿Què l'ha sorprès més?

-El tema de les muralles, amb les quals Barcelona agonitzava. En un moment de saturació la gent va cridar: avall les muralles.

-El Portal de l'Àngel ara és una de les vies comercials més famoses.

-Sí, però abans, amb les muralles, era porta d'entrada a la ciutat. Es tancaven a la tarda, i l'última era el Portal de l'Àngel. A més, Vicenç Ferrer, un monjo valencià, va explicar que en el moment d'entrar per aquest portal va veure un àngel, i d'aquí li ve el nom. -El seu llibre també parla del Barça.

-Va néixer d'un rebuig. Joan Gamper, un suís que jugava a futbol i va venir a Barcelona, va voler jugar al Català Futbol Club. No el van deixar i va crear el Futbol Club Barcelona. Si li haguessin dit que sí potser el Barça no s'hauria creat mai.

Notícies relacionades

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Els ‘influencers’ dels polsos

-¿I la celebració de Canaletes?

-Hi havia un diari esportiu a prop i posava els resultats dels partits en una pissarra, com a reclam. Espontàniament, la gent hi anava, veia el resultat del Barça i ho celebrava. Després es va institucionalitzar.