Els ‘influencers’ dels polsos

En dos segons es dispara la testosterona a nivells de pel·li de Sylvester Stallone. Quan apareix a l’avinguda de la Catedral una taula de polsos com les de Yo, el halcón. Té coixins per recolzar els colzes i agafadors per a les mans. Es forma una rotllana de curiosos en menys del que es triga a dir "no tens ous". L’amo de la taula va somrient a tots els mòbils que l’apunten mentre tomba qui s’atreveix a passar per davant. Sí, és un tiktoker que s’està guanyant els seguidors a pols. Té vídeos amb més de 26 milions de visualitzacions.

No ho sembla fins que es treu la samarreta. Et podria treure un ull amb un bícep. David Garcia. @24david24_, en xarxes (el 24 és pel seu aniversari: 24 de maig). Té 18 anys i un avantbraç de 37 centímetres de gruix. Fa honor a la llegenda de David contra Goliat. "¿Com és possible?", es pregunten transeünts i tiktokers. "Em veuen a mi –riu ell–, que tampoc soc gaire gran, guanyar gent més forta que jo amb facilitat". Ensenya a entrenar-se per Youtube.

Nom oficial: armwrestling. Lluita de braços. La gent no sap ni tan sols que és un esport. Ho és. Hi ha associació espanyola i catalana, federació mundial i mil campionats. És l’objectiu d’aquests reptes de carrer. "Donar a coneix l’esport –diu el David–. Ensenyar a la gent la tècnica. I és com un entrenament per a mi –afegeix–, així guanyo resistència". Avui acabarà fent una trentena de polsos amb la catedral de fons. Ha fet maratons de carrer de 50. Es desafia amb noies de tres en tres. Surt amb la seva taula cada cap de setmana per la catedral i l’Arc de Triomf. Al setembre preveu fer polsos fins i tot a Times Square, Nova York.

David va començar a entrenar braços fa exactament un any i dos mesos, explica. "Jo era molt fluix, no tenia gens de força, i vaig veure que en els polsos hi havia gent petita que guanyava gent molt gran. Vaig investigar i era perquè entrenaven músculs que normalment la gent no entrena". Així que va començar a entrenar-se. A guanyar. A fer-se viral. Ha portat la seva taula de polsos fins i tot a discoteques.

La taula acaba gairebé volant quan es posa a l’altre costat el Joel. Un altre que no afluixa. "El rei dels polsos", l’anomenen els mitjans amb múscul. T’ho dirà fins Google si li preguntes qui és el millor del món. "Joel Strong", respon sense dubtar. És el sobrenom de Viatxeslav Nenevolin Vladimiròvitx, d’origen rus, ara viu entre Barcelona i Madrid. Té 20 anys i uns abdominals que ja el voldria Ronaldo. Fa dos anys que entrena canell i ja és doble campió d’Espanya i doble campió internacional, diu sense presumir. S’entrena fins a cinc hores al dia. No ha tastat ni carn ni peix –promet–, ni alcohol ni tabac". Té gairebé un milió de seguidors entre Instagram i TikTok.

"Tinc molt nivell en els polsos perquè vinc de la cal·listènia", es justifica. Això és quedar curt: ell fa acrobàcies de carrer que arrenquen ovacions. Se’l sol veure a les barres de la Barceloneta, al costat de l’Hotel W. De fet, avui hi portarà una taula de polsos. Ell va ser el primer –recorda– que va començar a treure les taules al carrer a Espanya. "Per animar nois", detalla. "Ara això es fa molt". ¿Que per què és tan viral? "Perquè combino força sorprenent –respon com si donés una fórmula–, espectacle visual, trenco estereotips i genero emoció ràpida". Té un vídeo amb més de 55 milions de visualitzacions guanyant una noia amb només un dit.

T’acostes a la taula de polsos amb rialleta nerviosa. Un parell d’estira-i-arronses i acabes guanyant el David. Et puja una mica al cap. Fins que descobreixes que es deixa guanyar amb totes les dones. ¿És perquè no es noti quan perd de veritat? "És per lligar", confessa entre rialletes. Hi posa molt xou.

"És molt fort", xiuxiuegen amb to de fan unes italianes d’uns quinze anys. "I molt divertit", afegeixen tres franceses. Totes van corrent a demanar-li l’Instagram. El David rep un centenar de missatges al dia –calcula–, bàsicament de noies. "Hi ha molt salseig", riu.

"Les aparences enganyen"

Un no s’ha de fiar mai de la primera impressió. "Les aparences enganyen –garanteix el David–, almenys en els polsos". Guanya qui menys t’ho esperes. I, compte, hi ha molta gent amb mal perdre. "De vegades s’emprenyen molt".

"En sabia, de tècnica, aquest", esbufega el David al perdre el primer pols de carrer amb un italià. Torna a somriure a les càmeres fins que apareix un rus. El Serguei els destrossa a tots, també al rei dels polsos. La taula acaba sent un ring comunal. Els i les transeünts fan polsos entre ells i el David descansa braços. "Això ja està superinflat", s’assenyala l’avantbraç.

El Gabriel, de 16 anyets, guanya per sorpresa contra un senyor amb pinta de forçut. ¿El secret? "Un any de constància", afirma com si res. ¿A què l’han ajudat els polsos? "A conèixer molts amics. La comunitat és molt bona".

Notícies relacionades

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Endesa i Naturgy preveuen tancar abans del 2050 les centrals de Sant Adrià

"Companyerisme sobretot", li dona la raó el Carlos. És el que ensenya al club de Lucha de Brazos de l’Hospitalet (carrer Salvador, 30). És on en va aprendre el David. La demanda –assegura el professor– "va a més". "Però he de delimitar socis per espai i seguretat".

El Carlos s’hi dedica des de 1993. El club, una dècada. La seva filla és la multicampiona Desireé Aliaga: va fer podi en un campionat del mó amb 15 anys. ¿Què és el que enganxa els tiktokers? "Superar-se entre ells –respon– i l’amistat". ¿Algun truc? "Més aviat tècniques", convida a investigar. Les més comunes: toproll i hook, hi ha mil vídeos per internet. El pols, defensa ell, és 60% tècnica i 40% força. "Tot és entrenament i constància", promet.