Art modern a l'escola

Als 5 anys, la Gabriela i el Mohammad tenen clar que quan estan tristos estan grisos i quan estan alegres, roses. I, una cosa moltíssim més important, saben que, quan estan grisos, existeixen diverses maneres de posar-se roses. Els eixerits Gabriela i Mohammad són alumnes de P-5 de l'escola Miralletes del districte barceloní de Sant Martí, col·legi que, juntament amb l'institut de Sant Josep de Calassanç, al mateix barri, han participat en el projecte Confluències per a la

des/educació, una iniciativa que és pionera i que pretén introduir l'art contemporani a les escoles. La promouen el Consorci d'Educació i la Plataforma TransArtLaboratori, entitat que es dedica a la difusió i a la promoció d'artistes i a realitzar «pràctiques artístiques de col·laboració.»

En aquest cas, la col·laboració ha estat entre els artistes Cristian Añó i Lídia Dalmau (que formen la parella artística Sinapsis), i els alumnes, per un costat, de parvulari de l'escola Miralletes, i, per un altre, d'educació secundària obligatòria de l'institut de Sant Josep de Calassanç, els dos centres, amb un elevadíssim nombre d'alumnes immigrants (un 97% en el primer i un 87% en el segon).

Malgrat l'evident diferència d'edat entre els dos grups d'estudiants, el punt de partida que els artistes van plantejar als dos centres perquè els petits (i els no tan petits) creessin la seva obra era el mateix: «A propòsit de nosaltres i del lloc on som». A partir d'aquesta qüestió d'àmbit universal (jo i el meu entorn), els petits de la classe de Gabriela i Mohammad van treballar les emocions.

«Vam aprendre la identificació dels sentiments i a saber verbalitzar-los», explica l'Àngels, tutora de la classe, encantada amb la iniciativa. A partir d'aquest gens senzill treball, artistes, professors i alumnes han creat una entranyable obra d'art conceptual. Es tracta d'unes bates de colors amb un velcro davant i un altre darrere. En aquests velcros, els petits hi poden enganxar unes targetes de colors, que mostren els estats d'ànim. Algunes són roses, altres, grises.

Al mateix temps, també han ideat uns cercles amb fotos dels petits posant amb aconseguides i expressives cares (d'alegria, de sorpresa, de tristesa, de por...). El Mohammad enganxa en el velcro de davant de la seva bata un pedaç gris. Quan la mestra li pregunta què pot fer per deixar d'estar gris, és a dir, quin pedaç es pot enganxar al darrere, el petit ho té claríssim. Agafa decidit la foto del seu amic Asier. A les penes, amics.

Activitat en paral·lel

Aquest mateix exercici amb els adolescents alumnes del Sant Josep de Calassanç ha tingut un resultat artístic totalment diferent. Els xavals han decorat samarretes en lloc d'infantils bates, i en lloc d'enganxar-hi cares somrients o tristes, han estampat frases tan existencials als 16 anys com «Viu la vida» o «Vaig a la discoteca. ¿Véns?».

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Els treballs dels uns i dels altres es poden veure, a més de pels passadissos de les dues escoles, a la sala d'exposicions del centre cívic de Can Felipa fins al pròxim 29 de gener. A més d'introduir l'art contemporani a les escoles, un altre dels objectius de la iniciativa ha estat que el treball fet als col·legis es mostrés al barri.

Un altre punt fort de la innovadora iniciativa artisticopedagògica que valoren tant els professors com els alumnes ha estat el coneixement mutu entre els estudiants dels dos centres, físicament tan propers (a la mateixa illa de cases), però que es desconeixien completament. Un dels treballs dels xavals de l'institut consistia a desplaçar-se a l'escola veïna, per entrevistar els petits i veure com veien la seva escola i com s'imaginaven l'escola veïna.