NO NO LOGIC FESTIVAL

Univers sonor sense lògica

El No No Logic Festival ofereix quatre dies de música experimental en tres escenaris diferents. Promet sorpreses i contrastos. Comença avui amb el veterà Holger Hiller.

1
Es llegeix en minuts
B. E.
BARCELONA

Instruments de colors que abans van ser joguines, ritmes sortits de la nintendo, sorolls quotidians transformats en música, sons de vells ordinadors,performancesamb caps de senglar... un univers sonor il·lògic que sustenta la programació del festival No No Logic, aventura experimental que organitza per quart any l'associació cultural La Olla Expréss i que durarà quatre dies. «Volem propiciar el descobriment -explica Eli Gras, directora de l'esdeveniment-, que l'espectador trobi propostes contradictòries, divertides, inesperades».

Notícies relacionades

Per inaugurar aquesta edició, el certamen compta amb la presència de Holger Hiller, un dels referents de l'escena musical alemanya dels 80, conegut com a líder del grup de culte Palais Schaumburg i perquè va ser el primer a utilitzar els sons de la naturalesa com a base musical. Abans actuarà la basca Nad Spiro (Macba. Plaça dels Àngels, 1. 19.30 h. 8 €).

TAXIDÈRMIA MUSICAL / Un concert híbridreactable-electrònic de Carles López obrirà la sessió de dijous al Convent de Sant Agustí, que seguirà amb la parafernàlia surrealista del duo francès Bonne Humeur Provisoire, que barreja la taxidèrmia amb el teatre punk, el reciclatge i les arts plàstiques. Tancarà la cita el DJ Jesús Brotons, que serà qui doni inici a la jornada de divendres, aquesta vegada sota el paraigua de Sons of Bronson. L'escenari elegit per divendres i dissabte, La Fontana, permet més gent i més soroll, que és el que promet aquest grup de rock dur experimental, al qual seguirà el cabaret folk d'Ergo Phizmiz, el techno-pop de Playboy's Bend i una sessió de Le Prince Edmond que promet diversió. La cita de dissabte, al mateix escenari de Gràcia, començarà amb el llegendari grup barceloní Macromassa (ara convertit en duo). Com a contrast, seguirà la música dolça i gairebé tropical de Bradien, el low-tech de Stu i, un cop més, Le Prince Edmond i Playboy's Bend, que tancaran el festival.