Nora Rodríguez: «Qui va inventar la igualtat ens va espatllar la vida a totes»

Nora Rodríguez (Buenos Aires, 1960) imparteix aquesta tarda al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison una ponència sobre el seu llibre Madres y malabaristas (Urano). Com a pedagoga defensa que en la maternitat es gesten actituds essencials per al món laboral: paciència, intuïció, reflexió i capacitat de lideratge.

-¿Com és la mare actual?

-Es preocupa molt més per les emocions, per com creixen els fills, pels amics que els envolten. Fins fa 20 anys, la mare tenia un perfil molt sacrificat. Avui no solem caure en la sobreprotecció.

-¿I quins malabarismes fa?

-Com menys ajuda tenim, més malabaristes som. A les mares no ens queda més remei que improvisar constantment.

-En el seu llibre argumenta que en el currículum s'hauria de posar mare d'un, de dos o de més fills.

-Una mare d'adolescents té una capacitat d'aguantar increïble i una facilitat per a la negociació a prova de bomba. Sap quan dir no, genera relacions horitzontals, lluita per un ambient de respecte, és solidària, no creu en el domini sinó en la feina en equip. Una embarassada té un potencial riquíssim. La societat no ha assumit la maternitat com una cosa important que ens ensenya tant o més que la nostra professió.

-¿Els adolescents són molt més complicats avui dia?

-El culte per la joventut està robant el seu espai als adolescents. Cada vegada hi ha més pares que volen semblar adolescents. Això es veu cada dia al gimnàs. Homes a la cinquantena molt més joves i atlètics capaços de jugar a tennis set hores seguides amb el seu fill de 22 anys. I el mateix està passant amb la mare en relació amb la filla.

-Moltes dones se senten culpables per ser mares.

-El que va inventar la igualtat ens va fer la guitza a totes. En aquests últims anys, nosaltres hem guanyat molt més terreny en el camp professional que ells en la vida familiar. Al pare li falta molt per aprendre sobre la responsabilitat educativa. La funció paterna no es redueix a jugar una estona amb la Play quan torna de la feina. Encara hi ha un alt percentatge d'homes que no engeguen mai la rentadora. Les dones hem d'aprendre a delegar. No has de deixar tot el menjar de la setmana en carmanyoles si te'n vas a un congrés. La culpabilitat ve per deixar el fill i anar a treballar.

-¿Com es compagina?

-La densitat del temps emocional és el que més importa. Deu minuts d'atenció concentrada, sense telèfons i sense altres persones, equivalen a deu hores amb el teu fill. Has d'escoltar-lo més que parlar-li. La mare incondicional i abnegada d'abans no se separava dels fills, però potser no s'aturava a mirar-los als ulls.

-La diputada italiana Licia Ron-zulli va votar amb el seu bebè en braços.

-És un desafiament i una manera de dir: hem de deixar aquesta mira masculinitzant. Ser mare no s'ha d'amagar. Això ens està matant.

CONFERÈNCIA

Notícies relacionades

Mòbils, DNI, diners... Quins són els objectes que més es perden a Barcelona

L’augment de material emmagatzemat desborda l’oficina d’objectes perduts de Barcelona

'MARES I MALABARISTES'. Centre Francesca Bonnemaison. Sant Pere més Baix, 7. Barcelona

19.00