Ferran Rañé: «La geopolítica em treu de polleguera»

1. ¿Què és la felicitat? ¿Podria explicar-l'hi a un nen de 8 anys?

–Primer de tot, una cosa que els homes perseguim. És intentar ser un bon mestre. Els nens tenen moments en què mostren uns sentiments molt forts i l'agafaria en un d'aquests i li diria: «Ara que estàs content, estàs molt a prop de viure un moment de felicitat».

2. ¿Què és el més complicat de la felicitat?

–Que els objectius que t'has fixat per aconseguir-la siguin sans i bons.

3.«Yo para ser feliz quiero un camión», cantava Loquillo. Vostè per ser feliç, desitja…

–Sentir-me bé amb els que estan al meu voltant.

4.¿Quin ha sigut el moment més intens de la seva vida?

–Van lligats a naixements i morts. La mort dels meus pares i el naixement de les meves dues filles, que va ser a casa. En el de la segona, Joana, estava jo sol d'assistent en el part, amb mètodes absolutament domèstics. Va ser megasilenciós.

5.¿Què fa per desconnectar? ¿Amb quina freqüència ho practica?

–Cuino, que m'agrada molt, cuido l'hort quan puc i vaig al cine o al teatre. Intento fer unreset una vegada al dia.

6.¿És de riallada fàcil?

–Sóc de somriure fàcil. I ho faig amb allò que em provoca tendresa, com els nens i les imatges quotidianes. I cada vegada ric més amb els genis de l'humor, com Rivel o Chaplin.

7.¿Dorm bé o malament?

–Poc i malament, perquè em desperto molt aviat. I llavors he de fer la migdiada.

8.¿Què li fa perdre el son?

–En l'actualitat moltes coses, com situacions econòmiques o polítiques i, sobretot, injustícies socials i mundials. La geopolítica em treu de polleguera.

9.¿Com creu que el veuen els altres: tal com és, millor o pitjor?

–Millor del que sóc realment, encara que no sóc tan desastre...

10.¿Com porta les crítiques: l'afecten o hi és immune?

–A vegades, porto malament el fet de pensar que un estúpid s'atreveix a fer crítiques, però no la crítica en si mateixa. Quan estan escrites per algú que en sap, em fan pensar i em motiven. Però quan són estupideses, em deixen indiferent.

11.¿Quina és la seva gran virtut?

–La mateixa que el meu gran defecte: sóc tossut.

12.¿Com seria per a vostè una nit perfecta d'aquest estiu?

–Amb plaer en general: bona companyia, conversa, tranquil·litat... i, sobretot, amb aquells moments en els quals es para el temps per qualsevol raó.

13.¿Creu que és més o menys feliç que la gent que l'envolta?

–Estic en un punt mitjà: quan veig persones més felices que jo, em fan molta enveja, però sento molta pena quan algú és molt infeliç. I veig molta infelicitat.

14.¿Com el trec de polleguera?

–Molt ràpidament, sobretot amb els despropòsits i les injustícies.

15.¿Què el faria més feliç: tenir més èxit i diners o més temps per a vostè però amb menys èxit professional i menys compte corrent?

–Tenir temps per a mi és molt important, encara que sempre procuro posar tota la voluntat perquè tot el que faig tingui èxit.

16.Una vida infeliç seria una vida sense feina, diners, sexe…

–Sense família.

17.¿Llegeix llibres d'autoajuda?

–No, perquè no hi crec. Llegeixo títols consagrats que et serveixen per acostar-te al cor.

18.¿Què el preocupa més ara mateix de la seva vida?

–M'agradaria contribuir a posar una mica de llum i sentit comú a la vida, en l'àmbit professional, personal i, fins i tot, polític; fer realitat que això dura quatre dies i que estem aquí per disfrutar i fer coses bones.

19.¿Quin ha sigut el pitjor i el millor moment d'aquest any?

–El pitjor, la mort de la meva mare, encara que no va ser aquest any. I el millor, el funeral, quan vaig fer un recordatori de la seva vida davant de tothom. Va ser molt emocionant. No hi vam estalviar les llàgrimes, ni els somriures.

20.¿En la seva professió es respira felicitat?

–No. En aquests moments poder treballar dóna bastanta felicitat a la gent que té una verdadera vocació. Però això és cíclic.

21¿Què canviaria de la seva vida, del seu passat o de la seva manera de ser?

–Haver sigut més contundent en algun moment amb coses que jo veia que no podien ser. I dir, com feia Fernando Fernán Gómez: «Amic meu, ¡vagi-se'n a la merda!»

22.¿Està en deute amb algú?

–Amb algun company a qui m'agradaria retrobar perquè em va donar molt i, per circumstàncies, no l'hi he pogut agrair.

23.¿Quin personatge admira o a qui li agradaria assemblar-se?

–Sóc molt poc mitòman, però admiro Peter Brook. És el reconeixement a un mestre com pocs.

24.¿La fama aporta felicitat?

–No necessàriament. Però si algú m'ha dit de cor que ha disfrutat molt amb el meu treball i l'he fet feliç, encara que només hagi sigut un segon, val la pena.

25.Si no fos actor, ¿què el faria feliç?

–Alguna cosa de tipus artesanal i manual. El meu pare era xapista i tots els germans som manetes.

26.¿Diria que el català mitjà és feliç o infeliç?

–Com a mediterranis, tenim una capacitat de ser feliços altíssima. Amb una truita de patates, el bosc, la platja, el riu i conversant podem ser molt feliços.

27.Epictet deia: «La felicitat consisteix a no desitjar res».

–No és veritat. Es tracta de desitjar coses honestes, bones, considerades petites però que són enormes.

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

28.Si a les botigues venguessin 'feliçòmetres'i vostè en provés un ¿què marcaria de l'1 al 10?

–Tindria molta dificultat per arribar a la mitjana. Ara seria un 7.