L'accident enfosqueix el cicle de consolidació del parc

A l'espera que les investigacions en marxa aclareixin els enigmes que envolten l'enfonsament d'una atracció revisada pel que sembla fins a l'extenuació (diàriament, setmanalment, mensualment i anualment), l'únic clar, de moment, és que l'accident de dissabte serà un cop molt difícil de pair per a un parc amb una trajectòria no exempta d'ombres. Fa quatre anys, el juliol del 2006, quan el Tibidabo ja disfrutava del seu primer any de beneficis sota gestió pública (el 2005), i tan sols a unes setmanes de l'estrena del flamantEl Pèndol, un informe de la revistaConsumerva suspendre el parc en un apartat que és, i ha resultat, vital: el de la seguretat.

El document enumerava tres «atraccions amb risc» –elTren Chu Chu, elCastell Misteriósi elsCrash Cars–,

posava un destacat «malament» sobre un dels nou factors que mesuraven la seguretat –«Perills a les atraccions»– i avaluava amb un «regular» la seguretat global del parc. A la llista del «pitjor» del lloc, finalment, esmentava l'«escassetat de personal de seguretat».

Notícies relacionades

Empleats d''El Pèndol' van alertar de sorolls tres hores abans de l'accident

Trencament inexplicat

UN PROBLEMA CRÒNIC / Però no era la primera vegada. L'informe que la revista havia publicat cinc anys abans, el 2001, assenyalava el mateix problema, i col·locava el Tibidabo entre els quatre parcs espanyols que no superaven les «proves» de seguretat. Ja llavors apareixia un «malament» sota de «Perill a les atraccions» («objectes o zones que poguessin comportar perill per als visitants al recinte de l'atracció o al disfrutar d'ella»), a banda d'un simple però preocupant «acceptable» a la columna de «Llocs perillosos». El Tibidado semblava incapaç de superar vells fantasmes, com el que havia despertat el 1996 l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) al denunciar greus deficiències de seguretat a les atraccions.

El cop que ha rebut el Tibidabo l'ha tocat on més li ha fet mal de sempre. I això en un moment –10 anys ara de gestió pública– en què hi havia eufòria municipal per l'èxit econòmic, per l'augment i estabilització del nombre de visitants i per la sensació que els barcelonins confiaven en el seu parc. El mateix alcalde, Jordi Hereu, assegurava que era l'empresa que funcionava millor de l'ajuntament.