Un estudi revela deficiències greus en accessibilitat escolar

Quan la Lorena es passeja per una classe, pregunta als alumnes quina de les seves dues cames creuen que és una pròtesi. Els nois i noies se la juguen amb més atreviment o menys, amb la timidesa que imposa un tema desconegut i una noia que parla sense embuts. Feta la porra, Lorena doblega els pantalons i s'obra el silenci: té les dues cames amputades i ningú se n'havia adonat. Aquest és el missatge adossat a l'activitat que l'Associació d'Amputats Sant Jordi fa quatre anys que organitza a les escoles de Barcelona, és a dir, la necessitat que la societat s'adoni que una persona amb discapacitat vol passar desapercebuda i ha de passar desapercebuda, entre moltes altres coses, perquè pot fer una vida igual d'intensa que qualsevol altre individu.

El desig és cristal·lí, però les barreres arquitectòniques mantenen lluny aquesta meta que fa poques dècades era pura quimera. Els mateixos centres escolars, sense anar més lluny, són els primers a posar pals a les rodes. Segons aquesta associació que presideix Pilar Díaz, només dos dels 29 centres escolars on han impartit aquestes xerrades teòriques i pràctiques són completament accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Si es vol anar una mica més enllà, ni un sol dels col·legis està preparat per a persones que pateixen alguna discapacitat sensorial.

Amb només un 7% d'aquestes escoles adaptades, és fàcil que els nens no coneguin la realitat d'aquest col·lectiu; no tant per falta de voluntat com per falta d'observació o d'empatia. L'Arnau i el Martí, per exemple, són dos alumnes de 12 anys de l'IES Secretari Coloma que van quedar «impressionats» amb l'activitat. Es van adonar «que complicat que és anar per la ciutat en cadira de rodes» i van entendre una mica més les males passades de l'arquitectura.

«OBRIR ELS ULLS» / Per dir-ho clar, les hores que van passar parlant de pròtesi, cadires de rodes i tòpics estúpids els van servir per «obrir els ulls» i descobrir coses que els eren invisibles. La seva professora, Roser Llistosella, assegurava ahir que els alumnes van seguir aquest curs de realisme «amb molta intensitat» i reconeixia que queden «molt tocats» amb tot el que els expliquen i el que veuen.

Notícies relacionades

BCN adjudicarà quatre pisos de 21 metres quadrats

Desallotjats els últims inquilins de les Cases Barates

A la presentació d'aquest quart informe sobre accessibilitat escolar hi van assistir càrrecs de l'ajuntament –el regidor de l'Eixample, Ramon Nicolau, entre ells–, la Diputació i la Generalitat, però va destacar la presència de l'expresident Pasqual Maragall, que va alabar «el mèrit d'aquesta gent, que mereix tota l'atenció de les administracions». Una afirmació que ve a tomb per comentar l'absència del president de l'Institut de Persones amb Discapacitat i tinent d'alcalde d'Acció Social, Ricard Gomà, que va delegar en la gerent de l'entitat.

Pilar Díaz va dir que els 1.800 estudiants que han participat en l'activitat han jutjat «molt positivament l'experiència», però va lamentar que en quatre anys no s'hagi avançat «gens o gairebé gens» en un punt tan bàsic com garantir que totes les persones, tinguin les cames que tinguin, puguin anar al col·le.