«Sento vergonya»

Amb 436 euros mensuals, Manuel Torres ha de mantenir la seva dona, desocupada com ell, i els seus tres fills. ¿Com ho pot fer? S'estalvia el lloguer perquè ha viscut els últims anys en pisos buits d'Adigsa del Gornal. No paga electricitat perquè el pis té tallat el servei, i l'aigua l'obté de la font. I cada nit recorre als contenidors per recollir els aliments a punt de caducar que llencen els supermercats a les escombraries. Fa uns quants mesos, ho feia gairebé en solitari. Ara, segons explica, sempre va acompanyat d'altres veïns que estan en la seva mateixa situació: aturats de llarga durada i dependents de les ajudes del Govern.

«De vegades sento vergonya per fer això, però alguna cosa he de fer per poder tirar endavant la meva família. La gent se't queda mirant quan reculls el menjar de les escombraries, però no em queda cap altra opció, amb els ingressos que tinc», explica Manuel, amb certa impotència, al pis que habita des de l'abril de manera il·legal al Gornal, a l'Hospitalet.

Notícies relacionades

"És una qüestió de resistència"

L’‘speakeasy’ del ‘vintage’

Manuel ha fet de«la puntada de peu a la porta »la seva forma de vida en els últims quatre anys. Ha passat per tres pisos diferents. De l'últim que va envair se'n va anar de manera voluntària perquè els tècnics li van explicar que aquell habitatge estava reservat per a una família molt necessitada. El van convèncer i va decidir marxar abans del desallotjament fixat pels tribunals.

La seva dona va cada matí a una font pública. A la cuina hi acumula desenes d'ampolles d'aigua que necessita per al subministrament de la casa. Per escalfar aigua per al bany i per cuinar, fa servir un petit fogó de gas propi dels càmpings.«Encara que no sigui casa meva, feinejo cada dia perquè sóc maniàtica de la neteja»,diu. Després d'haver treballat 25 anys en la construcció, Manuel fa 20 mesos que està parat i no té gaires esperances d'aconseguir feina aviat, en vista de la situació econòmica. Mentre espera una feina, segueix descobrint pisos oficials buits del Gornal.«Joncs, 6, 9è 2a: tapiat, Joncs, 21-23 2n 2a: tres anys buit, Aprestadora,162: sis pisos buits des de fa sis anys, Juan de Juanes, 33-35: set veïns 'de puntada'...» La llista sembla interminable.