AL GRA // Joan Manuel del Pozo, Professor de Filosofia de la UdG

Joan Manuel del Pozo: «No hi ha d'haver comprensió ni perdó per als polítics corruptes»

Joan Manuel del Pozo.

Joan Manuel del Pozo.

1
Es llegeix en minuts
SONIA GARCÍA GARCÍA
BARCELONA

Exconseller d'Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo intervé en la jornada Crisi econòmica. Els reptes de futur, organitzada per l'Associació d'Amics de la UAB, a la Casa de la Convalescència.

¿¿Què ha provocat la crisi?¿Hem viscut com en un món feliç: hem sigut induïts a un consum sense límits, per sobre de les nostres possibilitats.

¿¿En culpa els treballadors?¿No. Hi ha una gran responsabilitat en l'especulació financera. I un gran desprestigi polític.

¿¿Quina actitud hem de tenir?¿De confiança, austeritat, cooperació, responsabilitat i paciència.

¿¿I l'actitud del govern?¿La de generar confiança i lideratge, amb mà ferma i negociació.

¿¿Actualment no és així?¿Sí, però de manera imperfecta o insuficientment eficaç. Hem de reivindicar el valor i la necessitat de la política. És l'única que pot posar algun límit al descontrol de les finances incontrolades.

¿¿Què dirà de la moral i el desànim, amb tants casos de corrupció?

¿No hi ha d'haver perdó ni comprensió per als que abusin de la funció pública. El mal és molt gran, no només al tresor estatal sinó a la moral pública, l'individu i la democràcia.

¿¿I això genera una crisi moral?¿És un tipus de delicte ominós, greu, trist. Acaba amb el més sagrat, que és la confiança.

¿¿La filosofia ajuda a superar-ho?¿Hi pot ajudar, però no és la pedra filosofal. El miracle no està en la filosofia, ni en l'economia. Crec que no és enlloc, en solitari, sinó en la co-

responsabilitat de tothom.

¿¿Quins són els reptes del futur?¿Restablir la confiança i aconseguir qualitat en el treball, desenvolupant al màxim les nostres competències.

¿¿Aplicar la teoria neoliberal?

¿No. El neoliberalisme és un sistema que ataca el caràcter del treballador i ens fa menys competitius.

¿¿Suggereix un nou pacte laboral?¿Sí, en què el treballador ofereixi entusiasme i rendiment, a canvi que l'empresari li oferixi qualitat en el lloc de treball, menys precarietat i més salari.

¿¿L'educació és necessària?¿Mai en aquest país hi ha hagut tantes persones tan preparades, però quan aconsegueixen obtenir un salari raonable ja tenen 40 anys.

¿¡Ningú protesta!

Notícies relacionades

¿La crisi mateix obliga a salvar el que es té, els mínims. I a ajornar esforços per millorar.

'CRISI ECONÒMICA. ELS REPTES DE FUTUR'. Hospital de Sant Pau. Sant Antoni M. Claret, 171. De 17.00 a 19.30 hores.