Glòria Rognoni : «L'aprenentatge ens ajuda a domar la bèstia que portem dins»

Glòria Rognoni dirigeix, amb mirada sàvia i des d’una cadira de rodes, el Grup de Teatre Social, entitat que va néixer el 1997 amb l’objectiu de provocar un sensible canvi d’actitud respecte als discapacitats psíquics. Els actors pateixen malalties mentals, cosa que els fa diferents i, per què no, especials. Aquesta tarda, la companyia porta a l’Auditori de Sant CugatManual d’instruccions,una obra sobre com domar la bèstia ancestral que habita dintre de cada persona.

–En la sinopsi escriu que, segons els antics indis americans, tots amaguem un animal.

–Aprenem a domesticar la bèstia a través dels coneixements que anem adquirint al llarg de la nostra vida. Manual d’instruccions versa sobre l’aprenentatge. La base del nostre teatre és no perdre el sentit de l’humor, fer pensar i transmetre tendresa.

–¿Què li aporta treballar amb discapacitats psíquics?

–El seu món interior és ric i sorprenent. Una de les actrius em va dir un dia: «Tinc una intel·ligència que la gent no valora». Té tota la raó. És una altra visió del món. Darrere del meu treball hi ha un component social que m’apassiona. És una cosa que m’ha atret sempre. De petita anava amb el col·legi de monges al Camp de la Bota a ensenyar catecisme, fins que em vaig adonar que si Déu existís el món no seria tan injust.

–¿Què és primordial en un actor?

–Tenir capacitat de sentir emocions intenses per poder-les transmetre sobre un escenari. És terapèutic per a tothom. I el més important, també per al públic.

–¿Com es percep la vida des d’una cadira de rodes?

–Amb cert distanciament, i això és sa. És el que fa el vell savi i serè: estar fora del mundanal soroll. A vegades t’aïlla massa, però en general és positiu. M’ajuda moltíssim a l’hora d’exigir al grup que dirigeixo. No vaig amb paternalismes. Estem al mateix sac. Hi ha un nexe profund; aconsegueixo acostar-me a ells.

–Va caure d’una plataforma el 1975 quan representava Serrallonga amb Els Joglars ¿Aquest accident li va fer canviar la seva escala de valors?

–Sí, evidentment. Hi va haver un procés d’interiorització. No va ser fàcil. No podia agafar-me de la cintura del meu home i caminar rambla avall fent-nos un petó. S’han de valorar les petites coses. Ara sóc més sàvia, intuïtiva i forta.

REPRESENTACIÓ DE L’OBRA TEATRAL ‘MANUAL D’INSTRUCCIONS’

Notícies relacionades

BCN adjudicarà quatre pisos de 21 metres quadrats

Desallotjats els últims inquilins de les Cases Barates

Teatre-Auditori Sant Cugat. Plaça de Gabriel Ferrater, s/n

18.00