"Tan bon punt vaig arribar em va fascinar la calma que es respira"

Ève va arribar a Barcelona fa cinc anys, amb la intenció de passar-hi «una temporada», però va sucumbir als seus encants. «En un principi vaig venir només a aprendre-hi espanyol, i aquí estic», explica aquesta jove parisenca en un castellà gairebé perfecte. El català el reserva només per a la família del seu nòvio. «Tan bon punt vaig arribar, em va fascinar la tranquil·litat que es respirava, i el luxe de poder viure en una ciutat on ho tens tot i alhora estar al costat del mar», explica. Del seu «estressant» París natal, això sí, n’enyora les nòmines i la sanitat pública francesa, al seu entendre molt més ràpida i més ben organitzada. «Però la qualitat de vida d’aquí és incomparable. A París puges al metro i veus la gent enfadada, hi ha molta més violència. Aquí, en canvi, tot és bastant més tranquil. Potser és el clima, que ho fa tot més amable», relata. Pel que fa a l’acollida, afirma que ha estat molt bona. «Visc al Raval, on miris cap on miris hi ha estrangers», diu, alegre.