Mataró tanca un oratori il·legal islàmic a prop d'una mesquita

L’Ajuntament de Mataró ha reaccionat amb contundència a l’obertura il·legal d’un oratori islàmic al carrer Montcada i ha emès una ordre de clausura i cessament d’activitat. Una comunitat subsahariana havia emprès obres de reforma per convertir el local en un centre de culte, ignorant tots els requeriments municipals que els advertien de la il·legalitat.

La proliferació d’oratoris preocupa especialment el regidor de Presidència i Participació Ciutadana, Carlos Fernández, a l’amagar un problema més ampli, «la detecció de discrepàncies religioses entre les comunitats magribina i subsahariana», les més nombroses de Mataró. Unes diferències que, pel jesuïta Jaume Flaquer, expert en l’islam i membre de la fundació Migra Studium, «enfronten dos corrents religiosos diferenciats».

El fet que la majoria d’imams que dirigeixen les mesquites a Mataró siguin d’origen magribí provoca el rebuig d’altres comunitats, temoroses de perdre la seva identitat cultural, com passa amb subsaharians o pakistanesos, que acaben derivant els cultes cap als seus oratoris, sovint ­il·legals.

És el cas de l’Associació Cultural Sabusire, amb llicència d’acadèmia per difondre la cultura africana des del seu local del carrer Montcada, però amb una ordre de clausura al detectar-se que en realitat era un oratori il·legal. Al no fer cas dels seus requeriments, el 27 de gener el ­consistori va emetre un decret de cessament de tota activitat i va obrir un expedient disciplinari per fer obres sense llicència, en un intent d’ampliar l’oratori unint dos locals diferents.

DENÚNCIA VEÏNAL / Els veïns denuncien que fa més d’un any que protesten perquè, asseguren, «de matinada es reuneixen fins a 300 persones al local», que té un aforament limitat a 70. Els comerços tampoc veuen amb bon ulls un oratori «si a 500 metres ja hi ha una mesquita», assenyalen.

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

Que els subsaharians obrin oratoris al marge de les mesquites, segons l’expert Flaquer, a part d’un intent de «preservar les seves identitats ètniques i lingüístiques», respon a discrepàncies entre dos corrents de l’islam. El més reaccionari, impulsat des de l’Aràbia Saudita i que practica la comunitat magribina, acusa de «poc purificador» el sufí, el que segueixen els subsaharians.

Pels àrabs, la doctrina de les confraries sufís «està plena d’elements pagans», unes crítiques que només poden evidenciar-se en el sermó dels divendres dels líders religiosos, l’imam per als magribins i el xeic per als sufís. En canvi, segons explica Flaquer, «en les cerimònies dià­ries de les cinc pregàries no hi ha diferències substancials».