Rialles amb accent

Joda, vaina, charra, mecha, chirriadera... O per dir-ho d’una alra manera: choteo, jarana o gansada. L’idioma castellà no ha regatejat mai esforços per tenir paraules que descriguin afinadament el món de la conya. El particular talent dels seus polítics, els uniformes impossibles dels seus dictadors, o la inesgotable simpatia dels seus pintes i lladres ens han portat, en la comunitat llatinoamericana, a desenvolupar un pacient sentit de l’humor.

I sobre les particularitats d’aquest humor es reflexiona a la Setmana de l’Humor Llatinoamericà que la Casa Amèrica Catalunya organitza fins al pròxim dia 6.

Aquesta Setmana és una gran idea. Des d’aquesta Europa tan políticament correcta, és a dir, tan puritana, es tendeix a mirar les altres realitats amb mortificació i caritat. Solem destacar el fracàs d’aquest president o la pobresa d’aquella comunitat i fem poc cas de les seves rialles, sempre més encertades que els nostres laments.

A l’acte d’ahir, Daniel Rabinovich membre del grup Les Luthiers, va repassar la seva carrera musical amb el fill del fundador de la formació, el cineasta Sebastián Masana, i el periodista colombià Daniel Samper.

Masana està dirigint un documental sobre la fundació del grup argentí i es va avenir a mostrar-nos-en una part, comentat amb sarcàstica familiaritat per Rabinovich, que va definir magistralment la seva filosofia: «El món és una flauta que s’ha de saber bufar».

Rabinovich, que va entrar armat amb un puro i un tequila, va confessar ser «un seguidor furiós» de Les Luthiers i ens va vendre meravellosament el seu espectacle: «Durant dues hores s’oblidaran de la ferotge competència entre PP i PSOE per veure qui és més tonto».

El biògraf oficial del grup i alhora excel·lent periodista Daniel Samper va omplir l’acte de comicitat amb les seves contínues pulles a la humilitat argentina que van ser puntualment tornades per un Rabinovich que explicava com les còpies pirates dels espectacles de Les Luthiers es passaven per la televisió colombiana abans fins i tot que ells actuessin allà.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

Però, com acostuma a passar, no hi ha res de més inexorablement cert que el tòpic i així vam descobrir que Les Luthiers fa més de 20 anys que treballen amb el seu propi psicoanalista perquè: «Per a la vida en grup s’ha de saber fomentar la individualitat».

Els actes d’aquesta Setmana de l’Humor Llatinoamericà són absolutament ineludibles per a un públic com el català, sempre disposat a riure tant com pugui, que disfrutarà distingint els accents d’una bona riallada.