Una trentena de parades de castanyeres urbanes es reparteixen per tots els districtes

Des de fa 12 anys, cada tardor, tan bon punt comencen a caure les primeres fulles, María instal·la la seva parada de castanyes i moniatos al caliu davant l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal, entre la Meridiana i el passeig de Fabra i Puig. Com en tants altres casos, la tradició castanyera li ve de família.«Recordo que la meva mare ja ajudava en una parada de castanyes quan jo era petita, i la meva tia també»,explica. És més, Carmen, la seva mare, encara es passa les hores enrotllant papers de diari per preparar les paperines i fent els talls pertinents i en el lloc exacte a les castanyes perquè el rostit sigui perfecte. Totes dues vestides amb una bata de quadros, per no embrutar-se amb la cendra, són la viva imatge de la castanyada.

Escenes molt similars es repeteixen des de fa diverses setmanes --fins a un mes en alguns casos-- en una trentena de cantonades i places de la ciutat, malgrat la raonable percepció de molts barcelonins que el de castanyera és un ofici en declivi en ple segle XXI. Se’n poden veure a tots els districtes, d’Entença amb Diagonal, a les Corts, al passeig de Verdum, al cor de Nou Barris, en aquests dos casos, a càrrec de castanyers homes. I és que, tot i que encara perduren, la imatge de la velleta arribada directament de Galícia amb les castanyes en un cistell sota el braç sí que ha canviat. Avui dia és fàcil veure castanyers de tots dos sexes i de diferents procedències, encara que en la majoria de les ocasions treballen per a les castanyeres titulars (temporers al cap i a la fi).

La càlida aroma de les castanyes torrades impregna també els llocs més cèntrics, atraient sobretot l’atenció dels turistes. El quiosc de refrescos i gelats de la plaça de Catalunya amb la rambla de Catalunya va canviar amb l’arribada de la tardor els dos plafons amb les cartes dels gelats per dos rústics rostidors, un per a castanyes i un altre per a moniatos. El preu del gènere és molt similar a totes les parades: dos euros i mig la dotzena de castanyes. Pel que fa als moniatos, depèn de la mida, encara que el preu estàndard és l’euro per peça. Els més grans, més.

Cada any menys

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

Les altes temperatures de l’octubre no han ajudat gaire a superar les crisis.«Entre la calor que fa i que la gent no té diners estem apanyats. Aquest any estem venent la meitat que el passat. Si la tardor anterior fèiem 100 euros al dia, aquest any en fem 50. Jo aguanto per tradició i perquè ja he pagat la llicència, però cada any es ven menys», explica la castanyera de Fabra i Puig, una cosa en què coincideixen la majoria de professionals del ram.

Una de les parades més veteranes de la ciutat és la que està al carrer d’Aribau, a l’altura de la plaça de la Universitat, on Montserrat planta els seus rostidors des de fa 30 tardors.«Aquest any es nota que es ven bastant menys»,relata Katia, la seva filla, que segueix endavant amb la tradició familiar.«El que estem notant molt és que qui compra més moniatos són els sud-americans, molt més que la gent d’aquí», prossegueix la castanyera optimista.