El germà guiri ens vigila

La literatura que es fa a Catalunya té diverses escoles, estils i moltes, moltíssimes capelletes. Ahir al bar Incógnito del Born barceloní, es va presentar Pa amb tomàquet/bread and tomato, un llibre que s’aparta de totes per alimentar un relativament nou corrent literari que podríem batejar com a guirilatura. És a dir: la visió que tenen del país aquests joves estrangers que perseveren a quedar-se entre nosaltres un cop acabats els seus estudis, un camí que ja va inaugurar amb èxit el mediàticMatthew Tree.

El joveNeil Willettés l’autor d’aquesta crònica fresca i innocent de les seves primeres experiències a Catalunya. El llibre, publicat per la voluntariosa editorial Comanegra, es divideix en una versió catalana del text i l’original anglesa, separades per unes fotos tirant a pintoresques que evoquen l’esperit deCatalà Roca.

Amb el bar ple fifty/fifty de guiris i indígenes, es va iniciar la presentació. Al costat de l’autor hi haviaBen Hayward, un periodista free lance que porta samarreta imperi i llueix planta i que també fa més d’un lustre que la volta per aquí. Ens va revelar que l’autor tenia a la seva habitació un mapa de Barcelona i un llibre que era la seva obsessió: l’Homenatge a CatalunyadeGeorge Orwell.Neill Willetse suma així a aquesta involuntària setmana orwel·liana que s’ha completat amb el pas deTim Robbinsper la ciutat presentant el seu1984.

Parlàvem d’aquest nou gènere local que és la literatura guiresca. Un corrent que retrata experiències alienes i sorprenents als ulls d’un indígena: «El primer any ni parlava l’idioma ni em vaig posar a treballar. El vaig dedicar a sortir a les nits», va explicarWillett. El públic, compost per erasmusaires i profes d’idiomes, assentia comprensiu.

Notícies relacionades

La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"

Les obres a Urgell amb Consell de Cent acaben la fase més molesta

La Barcelona d’aquesta tribu literària és una ciutat hedonista i despreocupada.Hayward, comparant-la amb el Porstmouth natal deWillett, la defineix: «Barcelona no és grisa, ni freda ni plena de mariners». ¡Quina diferència amb la ciutat deTerencioMontalbán!

Una cosa tan pròpia del país com la identitat no queda fora del seu univers: «Per un professor com jo, treure a debat el tema de Catalunya i Espanya està molt bé perquè et garanteix que passaràs la classe sense treballar», explicaWilletamb el seu àgil però robust humor anglès. Aviat, els immigrants o potser els seus fills ens dotaran d’una nova literatura, però mentrestant no oblidem el guiri de tota la vida que ara, a part de beure i molestar, també escriu.