L'oferta cultural

Estanislau Verdet: «Durant molts anys, cantar en català era sinònim de ser dolent»

Barceloní de 28 anys, Pau Vallvé (el seu nom real) és un dels creadors emergents del pop català i divideix el temps entre la seva tasca com a Estanislau Verdet, l’aplaudit duo experimental u_mä (amb Maria Coma) i altres projectes paral·lels. Aquesta nit actua al BAM (plaça del Rei, 0.15 hores).

2
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Addicte a la feina i amb tendència a fer una lectura de la vida àcida i una mica recargolada, Pau Vallvé dóna cobertura al rebel Estanislau Verdet en dos discos de pop electrònic iconoclasta, amb complicitat a gèneres porqueria, en què ha assajat un concepte provocador: el lletgisme.

–A diferència de moltes de les noves figures del pop català, vostè és un professional.

–Sí, visc d’això. Fa un any que produeixo el debut en solitari de Maria Coma sense guanyar-hi diners. ¡Serà el disc de l’any, ja ho veurà! Però, després, faig un anunci en una tarda i d’això visc. He fet la banda sonora de la pel·lículaSuspicious minds, de Carlos Martín. Els discos propis és on em gasto els diners, més que on en genero.

–¿Com es desdoblen Pau Vallvé, Estanislau Verdet i u_mä?

–La meva professió té quatre parts. Per un costat, els encàrrecs i la publicitat. Després, la música de Pau Vallvé: les bandes sonores en què m’implico o produccions per a altres artistes. u_mä som Maria i jo, un projecte sense reflexió, de clima oníric; el que surt de la suma d’ella i jo al menjador de casa.

–¿I qui és Estanislau Verdet?

–És una rebequeria, un invent per queixar-me de tot. Sobretot, d’aquest ambient de Barcelona tanfashioni esnob; dels grups amb xilòfon, melòdica i guitarra acústica. Quan tens ganes de fer música, no que vegin que fas música, tot això fa ràbia. D’aquí va sortir el lletgisme: ¿tothom vol ser guai?; doncs jo no. És una paròdia. És no tenir un estil i que cada cançó sigui diferent: electrònica, pop, folk, vals, reggaeton... Amb una unitat conceptual. Com que les lletres són iròniques i s’han d’entendre, vaig optar pel català. Em va costar: durant anys, cantar en català era sinònim de ser dolent.

–¿Com es va decidir?

–Crec que la clau va serMaria, d’Adrià Puntí, que va trencar el gel. Després, Antònia Font, que va demostrar que es pot fer pop independent guai en català, i Quimi Portet. Manel ha demostrat una altra cosa: que en català també es pot guanyar molta pasta.

Notícies relacionades

–¿Cap on va ara el lletgisme?

–L’aniré abandonant. Si faig un tercer disc serà per agafar un estil més Vallvé, en la fonètica i la crítica àcida, i menys festiu i petard. Verdet pararà el 2010. Però no u_mä: al gener gravarem un nou disc.