Sense sortir de vacances

Treballen com els altres, i tenen el seu dret a vacances, però s’han de quedar a casa. Cobren un salari com els del seu sector, però no tenen conveni ni representació sindical. Podrien viure sense treballar, però volen dominar un ofici i viure’n. L’antiguitat a l’empresa té, per a ells, un altre significat, perquè saben que no se’ls pot acomiadar. Però cotitzen a la Seguretat Social i coneixen bé l’assegurança d’atur. Ara, amb tantes ofertes de fugida de vacances, tenen altres horitzons. Són els presos que, gràcies als programes de reinserció del Cire (Conselleria de Justícia), inverteixen els termes i consideren la seva actual primera residència, la presó, com a provisional.

La Mercè (nom fictici) compleix gairebé cinc anys de condemna. Dona amb empenta, explica: «Des del primer dia vaig decidir que havia de saldar la pena i no tornar-hi». Gràcies als programes de reinserció –als quals va haver de renunciar uns mesos pel rigor de la vigilància judicial–, la Mercè ha exercit de cap de brigada en neteja de boscos, i podria ser dels pintors... de la Ciutat de la Justícia. Treballa en una empresa pública, pensa en el seu fill de 5 anys i somia que falta poc per a les vacances de debò.

Per explicar el bon final de la Mercè --va anar a la perruqueria per a la foto d’esquena-- cal comptar amb el Cire, que dirigeix Adolf Cabruja, l’exdirector general de la Fira que avui aplica els seus coneixements d’eficiència a una tasca gairebé desconeguda, aconseguir que «el 70% de la població reclusa catalana capaç d’aprendre un ofici i exercir-lo segueixi els nostres programes». Per evitar suspicàcies, sindicats i patronals assessoren el Cire. Un model de reinserció innovador a Europa, que factura 23 milions d’euros anuals i fins i tot promociona productes propis (madeincire.cat).

Notícies relacionades

Evacuats una vintena de passatgers pel túnel del funicular de Montjuïc per una incidència

Estrena accidentada dels nous bons de Rodalies: llargues cues i problemes a les màquines

El Raimon (nom fictici) n’és un altre exemple. Amb llicenciatura en un país sud-americà, va venir a Espanya per motius polítics, es va mantenir en feines mal pagades, va acabar «temptat d’allò que no l’havia de temptar» i compleix pena de 16 anys, si bé ja està en règim obert --dorm a la presó-- i aprofita els cursos de formació interna i externa per fer de cuiner en una cadena de Barcelona cinc hores diàries. El Raimon, com la Mercè, recela del rigor judicial del «no» i elogia els assistents socials: «en el meu primer permís, tots pensaven que no tornaria. En aquesta negativa és on la gent es crema».

Per contracte, vacances. Per deute amb la societat, les passen a casa seva. Ho expliquen sota un cartell del Cire que mostra una llauna de coca-cola plena de llapis i la llegenda «fins i tot els objectes tenen una segona oportunitat».