El Gremi de Velers celebra 475 anys d'història

Poques institucions a Barcelona són tan antigues com el Gremi de Velers o Col.legi de l'Art Major de la Seda. La institució va complir ahir 475 anys i ho va celebrar sense estar-se de res a la seva seu social, un edifici situat a la Via Laietana i catalogat de monument artístic d'interès nacional. El president del gremi, Pablo Fisas, va destacar l'afany de superació que, al llarg d'aquests gairebé 500 anys, ha definit el gremi. També va afirmar que els seus membres són "uns veterans de les crisis".

"Els orígens del gremi tenen poc a veure amb els vaixells, els velers eren les mantellines amb què es cobrien les senyores" explica Fisas. El Col.legi de l'Art Major de la Seda és la cara visible de la patronal tèxtil de la seda, que agrupa cinc gremis encara més antics que la institució. Les seves tasques són fomentar el sentiment gremial i l'intercanvi de projectes i idees, així com conservar el seu patrimoni, que no és poc: un extens arxiu amb més de 3.000 documents i el mateix edifici que acull la seu.

Notícies relacionades

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Els ‘influencers’ dels polsos

En el sopar de gala per celebrar l'efemèrides, Fisas va voler recordar que la institució ha viscut cinc segles d'història i moltes vicissituds. Pel col.legi han passat 291 presidents, els noms dels quals adornen les parets de la Sala Gremial, un tresor d'ebenisteria barroca. De totes maneres, segons el president, pocs alts i baixos són comparables al que ara sacseja el sector. "A la crisi dels mercats tèxtils el 2005 i a una malentesa globalització d'aquests mercats, s'hi ha sumat la crisi de la construcció, amb tot el que això arrossega", va afirmar. I va reblar que espera que "l'administració torni a dibuixar el model econòmic i fomenti la política industrial".

Van assistir a l'acte un centenar d'empresaris del sector de la seda. I també, entre altres, el president del Palau de la Música Catalana, Lluís Millet; el president del Consell Intertèxtil Espanyol, Josep Casas; i el president del Grup Zeta, Francisco Matosas.