El pla territorial metropolità de Barcelona avala el túnel d'Horta

Del riu Tordera al Foix i de Montserrat al mar. Sota aquesta perspectiva territorial ampliada vol analitzar a partir d'ara la Generalitat el desenvolupament futur de Barcelona i el seu entorn. Un plantejament que té com a principal repte el desenvolupament sostenible, cosa que crea tensions internes periòdiques i d'alt voltatge en el tripartit com les generades pel túnel d'Horta i la Ronda del Vallès (quart cinturó). Dues infraestructures en debat que avala el pla territorial de la regió metropolitana. Les línies estratègiques d'aquesta regió van ser presentades ahir per la Conselleria d'Obres Públiques.

A nivell conceptual, la novetat radica en la visió conjunta que es fa, per primera vegada, de Barcelona i de les dues grans corones urbanes que l'envolten, en les quals es concentra el 70% de la població catalana. Satisfer la demanda de vivenda, la preservació del patrimoni natural, la potenciació de l'ús del transport públic i la racionalització de les infraestructures viàries són alguns dels eixos bàsics d'aquest avantprojecte.

El document és el fruit de l'acord inicial, qualificat d'"històric" per la conselleria, al qual han arribat les diferents administracions amb competències a la zona, és a dir, els 164 ajuntaments implicats, els consells comarcals, la Generalitat i el Govern central. A partir d'ara, començarà un període de debat, modificació i tramitació que, segons el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, hauria de durar un any, seguint sempre criteris de "desig polític".

INFRAESTRUCTURES

El pla s'estructura en tres àrees temàtiques d'actuació. Una fa referència a les "infraestructures de mobilitat". I aquí és on es posa l'accent en la construcció del túnel d'Horta, un pas subterrani d'ús exclusiu ferroviari --inicialment havia de ser viari-- que travessarà la serra de Collserola per connectar Barcelona amb el Vallès.

Obres Públiques defensa aquesta obra, que considera una connexió clau, però els seus socis de govern d'ICV-EUiA i la Conselleria de Medi Ambient, dirigida pels ecosocialistes, són reticents per l'impacte que, presumptament, causarà en la zona natural per la qual discorrerà. Per no ferir més sensibilitats, Nadal no va voler entrar en més concrecions. "L'avantprojecte aporta les solucions, no les característiques o el traçat de les futures infraestructures", va dir. I el mateix va aplicar al cas de la Ronda del Vallès, també coneguda com a quart cinturó.

On sí que es van avançar dades més detallades va ser en les hectàrees d'espai natural amb protecció supramunicipal que es guanyarà amb el pla territorial. Gairebé es doblaran, i passaran de 130.000 a 242.000 hectàrees. Aquí s'inclouen els espais de protecció especial d'interès natural i ambiental, els de preservació de la vinya i els de protecció preventiva agroforestal. "El més destacable del nou instrument és que impedirà l'expansió descontrolada de les àrees urbanitzades", assegura la conselleria.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Barcelona creu probable que el Barça jugui a Montjuïc «uns quants mesos més»

Les carreteres catalanes participen en l’entrenament de la IA per a la conducció autònoma

Els assentaments urbans són el tercer eix d'actuació, dividits al seu torn en tres categories: l'àrea metropolitana (Barcelona i la primera corona), l'arc metropolità (la segona corona fins al final de la regió) i els nuclis i àrees especialitzades. Aquests últims són els que no formen part de continus urbans.

El pla territorial té un primer horitzó temporal de projecció que arriba fins al 2026. Es calcula que llavors viuran a la zona 5,2 milions d'habitants, gairebé mig milió més que en l'actualitat.