Quan la tipografia és art

El prestigiós dissenyador gràfic Enric Satué (Barcelona, 1938) escriu al seu últim llibre que, dels 50.000 tipus de lletra que aproximadament s'han dissenyat al llarg de la història de la tipografia, "únicament un 5% de les lletres poden aspirar a ser potencials obres d'art". Els altres, afegeix, "són massa", "farciment" o "fugaços productes de fantasia per atendre modes passatgeres".

A aquest petit percentatge està dedicada l'exposició Arte en la tipografía, tipografía en el arte, que ha comissariat el mateix Satué, i que es podrà veure fins al 27 de gener vinent a la Biblioteca Nacional de Madrid.

L'exposició és dual, com queda explicat al títol. Per una part, es presenten 40 mostres de tipus de lletres seleccionades des de la invenció de la impremta, i per l'altra, 40 obres en què els més prestigiosos artistes del segle XX van plasmar el seu amor per les lletres d'impremta.

Paraules vistes

Tant la mostra com el llibre ara reeditat tenen el seu origen en el discurs que Satué va pronunciar el 2005 per al seu ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Però tant l'exhibició com el llibre estan allunyats de la formalitat acadèmica i són més pròxims a la frase de James Joyce: "No és el mateix una paraula vista que sentida".

L'artista català, que va obtenir el Premio Nacional de Diseño Gráfico l'any 1988, explica a aquest diari que ha treballat amb "la voluntat de trobar belleses estètiques en la tipografia" i per despertar entre els ciutadans la curiositat per la naturalesa artística d'una cosa a la qual no posem atenció, malgrat que està present en la nostra vida quotidiana.

Un dels exemples més clars del que afirma Satué es troba a l'Au- diència Nacional, a Madrid. Al rètol que identifica aquesta seu judicial, les tres n estan col.locades de cap per avall.

Transmissor del saber

La tipografia, comenta Enric Satué, "és un transmissor de coneixements de primera magnitud, el vehicle amb què ens relacionem més". Malgrat que fa anys que està dedicat a crear idees gràfiques per a diaris, editorials i revistes, entre altres, Satué segueix considerant un "gran misteri" i un "nus gordià" com és possible que un material que veiem de manera permanent "no ens desperti la més mínima intenció de complaure més enllà de la mera comunicació".

¿S'atreveix a respondre a un il.lús per què? "Perquè forma part de la nostra natural mandra, antiga i senyorial", respon amb humor. És la mateixa desídia per la qual la immensa majoria de les persones "no coneix, no celebra, no s'emociona" amb l'art abstracte, és aquesta "mandra cultural", afegeix Satué, davant l'art modern en el seu conjunt que no se superarà fins que s'ensenyi a les escoles. L'escàs valor que es dóna al disseny a Espanya, malgrat comptar amb prestigiosos autors, té el seu exponent en l'omissió del nom del dissenyador de la coberta dels llibres.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Les noves tecnologies són la "gran esperança" en la utilització de la tipografia, manifesta Satué, que ha estat tot un innovador des de la seva formació clàssica i que considera que en l'actualitat el disseny gràfic "està perdent l'essència que tenia d'autor".

L'ús generalitzat de l'ordinador "ens permet veure la tipografia en grans dimensions", assegura el comissari d'aquesta exposició, perquè proporciona una eina a l'usuari, "una maleta de tipus que respon a determinades èpoques o moments culturals que hauríem de conèixer".