Aprenents de Chihiro

Aquesta història comença a principis dels 90, en un institut de Cerdanyola, on Adrià García i Víctor Maldonado devoraven còmics de Moebius aliens a la invasió del manga que encara havia d'arribar. Cap dels dos tenia gaire clara la vocació, fins al dia en què a Víctor se li va acudir mirar què hi havia darrere dels dibuixos d'El rei lleó. El treball artístic que va trobar sota la pell de Simba i Mufasa va dirigir el seu camí i el de l'Adrià cap a la il.lustració i l'animació. Deu anys després d'aquesta trobada amb Disney, acaben d'estrenar la seva primera pel.lícula com a directors.

A l'acabar una de les projeccions deNocturnaa Madrid, una mare entusiasmada es va abalançar sobre l'Adrià i li va fer una abraçada. Una altra li va dir a Víctor: "Gràcies per fer una cosa diferent de Disney". Els dos amics, de 29 anys, no deixen de sorprendre's d'aquestes mostres de sensibilitat procedents del sector maternal cap a un producte d'animació d'autor poc convencional.

La trobada amb l'ombra

Nocturnaés el viatge d'un nen, Tim, al cor dels seus terrors nocturns, a la trobada amb l'ombra que no el deixa dormir. Als seus creadors no els va fer falta documentar-se. En van fer prou amb els seus propis records i sensacions de la infància per construir una pel.lícula plena de situacions simbòliques, éssers d'estètica surrealista i una atmosfera més onírica que tètrica.

Notícies relacionades

David Bote: "Les ciutats intermèdies són les grans oblidades"

Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum

En aquest conte contemporani, a mig camí entre Hans Christian Andersen i Hayao Miyazaki (El viatge de Chihiro), no hi ha ni bons ni dolents. "Volíem fer una cosa que ens agradés a nosaltres i no limitar-nos als 10 manaments del que agrada als nens", diu l'Adrià.

Al principi volien una cosa més fosca, més radical, però aquesta lluita la van perdre a mans dels criteris comercials; en canvi, van guanyar el duel perquè la pel.lícula es fes en 2D --en pleboom del 3D-- i van aconseguir mantenir l'esperit surrealista original. El Víctor i l'Adrià són afins a Miyazaki i a mil coses més: Brad Bird (El gigante de hierro,Els increïblesiRatatouille), Sylvain Chomet (Bienvenidos a Belleville)... Ara busquen el seu lloc en un mercat que, en una dècada, ha passat d'estrenar una pel.lícula animada a l'any (la de Disney) a tenir-ne diverses en cartellera cada mes.