Els cantautors pop impulsen una nova escena en llengua catalana

Si en una parcel.la musical ha destacat Catalunya és en la cançó d'autor, un gènere que és alguna cosa més que això: se li atribueix un paquet de valors estètics i ètics. L'etiqueta experimenta avui revisions que, lluny d'enterrar-la, li donen un altre sentit. I una escena emergent es nodreix de part del seu imaginari; individualitats despertes que utilitzen la llengua catalana en un nou context, com Raül Fernández (Refree), Jaume Pla (Mazoni), Carles Sanjosé (Sanjosex), Joan Miquel Oliver (Antònia Font), Roger Mas, David Carabén (Mishima) i Agustí Busom (Abús).

Narradors que, en molts casos, s'amaguen darrere diversos àlies i que defensen la idea de la creació sota un prisma personal, revisant el concepte de grup i convertint-lo en un vehicle de timoner no discutible. Publiquen en discogràfiques independents i el seu marc de referents és renovat: fills de la cultura pop, hereten gestos de la narrativa anglosaxona, que fonen amb referents catalans. Poden mencionar com a influències Van Morrison, Paul Weller o Radiohead, però també Serrat, Pau Riba o Sisa.

La tendència es produeix en un moment en què la música en català viu un pols difícil amb el mercat després d'una època, els anys 90, en què Sopa de Cabra, Sau i Els Pets van ser grupssupervendes.No hi ha un relleu comercial d'aquella generació i, en el seu lloc, prospera un front d'artistes subjectes a cànons alternatius. Venen menys i tenen més bones crítiques; amarga ironia.

I, un altre detall, aquests artistes trenquen l'equació que lligava el català a les comarques: a diferència del rock dels anys 90, molts dels nous creadors són barcelonins. També ho són artistes que s'han passat al català (Marc Parrot) o l'han inclòs en les seves noves obres, com Love of Lesbian i Hidrogenesse (projecte paral.lel de Genís, d'Astrud).

Discos recents com els de Refree, Sanjosex i Mazoni han rebut honors en la premsa especialitzada catalana (Rockdeluxels dedica portades;Enderrockparla de "boom delsbandautors"), mentre que gairebé no són esmentats en els mitjans de Madrid. Però avança un boca-orella que estén la consigna que el pop d'autor en català viu una discreta edat daurada d'esquena als mitjans audiovisuals, amb la complicitat de plataformes modestes com el festival Pop-Arb (Arbúcies).

D'ERM A EL FILL DEL MESTRE

Notícies relacionades

Evacuats una vintena de passatgers pel túnel del funicular de Montjuïc per una incidència

Estrena accidentada dels nous bons de Rodalies: llargues cues i problemes a les màquines

Més enllà dels sis o set noms més esmentats hi ha propostes en desenvolupament ubicades en el pop-rock alternatiu (Erm, vehicle de David Pérez; Le Petit Ramon), el folk-pop d'autor (Narcís Perich, El Fill del Mestre) i línies més ortodoxes, com és el cas de les d'Albert Fibla, Muhel, Miquel Abras, Lluís Cartes i els valencians Òscar Briz i Clara Andrés. En paral.lel, un veterà desubicat, Xavier Baró, de valuosa obra recent. I creadors que transcendeixen la cançó d'autor, com Sanpedro i l'artista experimental Guillamino.

Creixen, en fi, en l'escena en català, les consciències individuals que conceben la música amb una actitud semblant a la de l'escriptor o el pintor. L'univers interior desplaça l'obra coral. Una tendència que no desentona amb la bretxa oberta, al llarg dels últims anys, en un camp alternatiu internacional que entronitza creadors singulars com ara Micah P. Hinson, Joanna Newsom, Cat Power, Rufus Wainwright, Sufjan Stevens o Devendra Banhart.