Sanjosex i Mazoni, 'Empordà power'

Una ventada atramuntanada va bufar, dissabte a la nit, a l'última jornada del Festival Altaveu-07. Sanjosex i Mazoni, orgullosos empordanesos de la Bisbal, van passar per Cal Ninyo donant aliment i arguments als que mantenen que el pop en català viu un dels seus millors moments de creativitat. Encara que no ompli el Sant Jordi com el 1991.

Sanjosex, és a dir, Carles Sanjosé, és el trobador sensible d'arrel sàtira que, en el seu segon disc, Temps i rellotge, aprofundeix en un imaginari poètic més delicat; casant la filigrana melòdica, subratllada per una guitarra neboda de Toti Soler, amb el text afilat i d'insinuant cal.ligrafia. Els punts de llum a Sant Boi van ser continus: les lloes a les parcel.les de llibertat individual de Córrer i Coses meves, els desviaments sentimentals de Perdó i Temps o rellotge; la denúncia paisatgística filo- ecologista de Baix Ter Montgrí...

Seves són algunes de les millors cançons compostes a Catalunya des de començament d'any, que defensa amb una actitud vocal casual, de sobretaula tranquil.la. Es va trobar a faltar Les mitgeres al descobert, un deliciós dard antibarceloní, però el balanç és rotund: un artista amb idees, instint i llenguatge propi.

Notícies relacionades

Renfe prepara 9.000 trajectes en bus per al tall de Rodalies entre El Prat i Vilanova de l'1 al 4 de maig

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

També ho és Jaume Pla, ideòleg de Mazoni, que va pujar la tensió de la nit amb un plus de fusta rockera i inflexions temperamentals que aquí revisen el Dylan elèctric i allà beuen del vandalisme de The Who. O de Paul Weller, a qui va versionar amb Broken stones. Pla va empunyar cançons vigoroses, amb plecs interiors, com Jeroglífics (del seu recent Si els dits fossin xilòfons), i va compaginar estrofes fulminants (No tinc temps) amb girs d'una rara sensibilitat: Se'm moren les plantes, sobre unes bastides de bossa nova reciclada, va ser una altra carta guanyadora.

I, sobrevolant Cal Ninyo, l'ombra del tòtem Bob Dylan, amb un Maggie's farm una mica esgavellat, convertit en La granja de la Paula, i un bis d'aires fraternals, que va reunir sobre l'escenari Pla i Sanjosé entorn d'All along the watchtower. Poder empordanès a la torre de guaita. Triomf sense discussió.