"Victòria dels Àngels serà sempre un dels meus referents"

María Bayo transmet calidesa. La carismàtica soprano navarresa, una de les habituals en els grans escenaris operístics internacionals, actua al Festival de Torroella i al parlar del programa que abordarà ho fa amb la il.lusió de qui afronta un repte atractiu. Per ella, una artista rigorosa i exigent, qualsevol nou compromís és un motiu per buscar l'excel.lència. I així es pren el recital d'aquesta nit (22.00 hores) a l'església de Sant Genís, acompanyada per l'Orquestra de Cambra de Ginebra.

--Bizet, Berlioz i, sobretot, sarsuela. ¿És una elecció deliberada?

--És un programa que té molts atractius i que es va plantejar com a projecte amb motiu de la Copa Amèrica. Hem triat un repertori que barreja cultures perquè va del romàntic francès amb influència espanyola, en el cas d'una peça de Berlioz sobre Granada, a la sarsuela de la segona meitat del segle XIX. Aquesta opció m'ha permès descobrir coses interessants.

--Això va molt lligat a una trajectòria marcada per la recerca.

--Així és. Aquest és el cas de la sarsuelaLa marsellesaiLa tempranica, que acabo de gravar amb la Simfònica de Tenerife, o la sarsuela cubanaCecilia Valdés. D'aquestes obres n'hem extret peces per al recital, que hem presentat, a més de València, al meu poble natal, Fitero, i pròximament a Sant Sebastià i Ginebra.

--Donar a conèixer la sarsuela i el barroc espanyol és una de les seves obsessions. ¿Fins a quin punt?

--Fins al punt de buscar-lo com els ratolins a les biblioteques. És una tasca complicada, sobretot en el barroc, però no només aquí. Ara volem muntar un espectacle de barroc italià creat, en la seva època, per a una cantant i resulta difícil trobar les partitures originals. Em sento compromesa amb la idea de divulgar el nostre ampli i ric repertori pel món.

--Vaja, que gairebé segueix els passos de Plácido Domingo.

--Amb ell vaig gravarLa verbena de la Palomai hi he fet alguna gala. I també vaig fer sarsuela amb Alfredo Kraus. És un gènere ben exportable. I, és clar, m'agradaria poder representar algun dels títols al Metropolitan de Nova York o en altres grans teatres. Plácido i Rolando Villazón acaben d'oferir un programa a Salzburg. La nova generació de cantants llatinoamericans faran parlar amb la nostra música.

--¿Hi ha un boom

--Han sorgit, sobretot, bons tenors, com Juan Diego Flórez, el citat Rolando, amb qui vaig cantar al LiceuL'elisir d'amore, i Ramón Vargas, amb qui vaig debutar a Lucerna ambLa sonnambula.

--Això de Torroella és una fixació. Volen que vingui cada any.

--És una cosa que em fa il.lusió, perquè és un festival de prestigi en què a més hi puc presentar noves propostes. Per a l'any que ve ja estem pensant en dues possibilitats, una de relacionada amb un recital amb guitarra.

--Vostè té fama de perfeccionista. ¿Ha tingut algun problema amb els directors?

--Sí, sóc exigent, però sobretot amb mi mateixa. I he tingut algun problema, però no amb els directors d'escena, sinó amb la part musical. Els teatres destinen cada vegada menys temps als assajos per no haver d'elevar els costos de les orquestres i això em subleva. Detesto el nyap i la improvisació. Kraus els va imposar una distància mínima de tres dies entre una actuació i una altra.

--¿Tindria sentit la seva vida sense Mozart? Fins i tot la seva filla Illia té el nom d'un dels seus personatges.

--Em temo que no podria viure musicalment sense aquest autor (rialles). És el geni dels genis i el músic que més admiro perquè sempre descobreixo en ell nous matisos. I és cert que el nom de la nena prové d'Idomeneu. Però també tenen un lloc al meu cor Rossini, un autor que barreja sorna i delicadesa. I Massenet. O Cavalli, de qui vaig interpretar una inoblidableLa Calisto.

--Recentment va participar en un homenatge a Victòria dels Àngels. ¿És un dels seus referents?

--Ho és i ho serà sempre. Crec que cal emular-la per extreure del seu llegat tot allò que ens pot aportar. Recentment vaig cantar la Nedda d'I pagliaccial Real i vaig escoltar una gravació seva sobre aquesta obra de Debussy. També em va inspirar el seu Melisande i, en general, la seva coherència. D'ella i de la meva admirada Teresa Berganza reps lliçons per aplicar-les a la teva pròpia personalitat artística.

--¿Quins personatges de l'òpera l'han marcat més?

--A part de la Susanna deLes noces de Fígarode Mozart, la citada Melisande, que és un paper que et devora, o la Manon de Massenet, un personatge molt similar al deLa traviata.

--En un any farà gairebé la volta al món amb diversos personatges i tindrà un debut a Dresden.

--Sí, amb el paper de la Comtessa deLes noces de Fígaro, que cantaré mirant amb pena aquella Susanna que m'ha donat tantes satisfaccions.

--¿Quan la veurem al Liceu?

--El 2009, amb un recital de barroc i el 2011, amb una òpera per decidir. La programació actual del teatre no casa amb el meu repertori.

Notícies relacionades

Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

--¿Què podem fer per popularitzar l'òpera?

--Primer, inculcar la música culta als nens a les escoles, i després impulsar iniciatives com les funcions de segon repartiment que fa el Liceu i que ajuden a promoure aquest art entre els més joves.