ESTIU // CONCERT
El Pont d'Arcalís i Les Violines obren al folk la plaça del Sol
Els dos grups graven avui un disc en directe a la festa major de Gràcia
El recital estrena un cicle de música d'arrel a la rebatejada 'Plaça del Folk'
La plaça del Sol es converteix, a partir d'avui fins dimarts, en laPlaça del Folk,un espai que el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) consagra a actuacions gratuïtes de música d'arrel en el marc de la festa major de Gràcia. Obriran el programa, a les deu de la nit, dos grups consolidats del circuit folk català: El Pont d'Arcalís i Les Violines, que uneixen forces en un recital que gravaran per a un disc conjunt.
La primera és una banda amb 15 anys d'història que compta a les seves files amb el cantant i guitarrista Jordi Fàbregas (ex-Coses, Primera Nota i director del CAT) i Artur Blasco, un acordionista que fa quatre dècades que recull i dóna nova vida, mitjançant un conscienciós treball de camp, a cançons populars pirinenques conservades per tradició oral. Les Violines, amb quatre discos al
carrer, és una formació de corda en què figura Simone Lambregts, col.laboradora, en el passat, de Sopa de Cabra i Sau.
El repertori dels dos grups reprèn peces de llegendes pirinenques com els acordionistes Ferrer de Tuixén i Fuster de Berga. Històries ocultes de la memòria popular de les quals en sap molt Blasco, impulsor del Museu de l'Acordió a Arsèguel, localitat que cada mes de juliol acull la Trobada d'Acordionistes, un clàssic de l'escena folk de Catalunya.
POCA TELEVISIÓ
Parlem de grups que s'han guanyat un prestigi i una base de fans tot i operar a la zona perifèrica delshow business."La música d'arrel no té una presència constant a la ràdio i la televisió", lamenta Fàbregas, que apunta una altra queixa. "A vegades hi ha un cert concepte d'universalitat que passa per estar molt informats de l'últim grup de folk grec i ignorar una mica el que passa per aquí".
Però les coses no li van malament: la seu del CAT ultima les seves ambicioses obres de remodelació, que estaran acabades per a la 21a edició del cicle Tradicionàrius, el gener vinent. I l'aliança amb Les Violines es traduirà en un disc que es posarà de llarg el 4 de novembre, en el marc de la fira Mediterrània de Manresa.
'SUPERBANDA PIRINENCA'
La col.laboració es va estrenar l'estiu passat dins del Festival Pir, a Jasa (Osca), i va passar per l'Auditori al febrer. Ara recala a Gràcia amb un desafiador epígraf, "superbanda pirinenca", imprès als cartells, i amb el repertori més rodat, incloses algunes peces rescatades del discLlet i vi(1990), de Primera Nota, en què va prendre part Artur Blasco.
Gralla, acordió diatònic, guitarra, percussions i violí, davant d'un repertori en què hi haurà romanços, polques, masurques, havaneres, pasdobles... "Les sonoritats dels dos grups es complementen. Les Violines no canten, i nosaltres, sí. Elles tenen baix, i nosaltres, no", argumenta Jordi Fàbregas, un lluitador de l'escena folk que aprecia subtils avanços en la recepció d'aquest gènere a Catalunya. "S'han creat llenguatges nous i s'està experimentant. M'agradaria pensar que la percepció general que es té de la música d'arrel ha millorat", sospira.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»