Noa: "Avui hi ha moltíssima porqueria musical"

TORNA AL FESTIVAL DE LA PORTA FERRADA

La portentosa veu de la cantant israeliana torna a Sant Feliu de Guíxols, aquest cop amb versions de clàssics del jazz.

--¿Per què aquest retorn als seus orígens, al jazz?

--Fa un any que estic preparant el nou disc, que arribarà a principis del 2008, i necessitava un descans, fer una gira lleugera i divertida. He vingut moltes vegades a Espanya i aquesta vegada els sorprendré amb una cara molt diferent.

--¿Com serà?

--Més espontània, lliure i trapella; menys continguda que en la meva faceta de cantautora. Seran clàssics del jazz des del meu angle personal. De títols comFascinating rhythm, Anything goes,en faré una versió rap, amb lletra política, que improviso a cada xou;Falling grace, How about you, This masquerade, de George Benson, i un homenatge a Pat Metheny, el meu mentor, entre d'altres.

--¿El seu amor pel jazz va néixer en la seva adolescència a Nova York?

--Sí, allà anava als clubs; les meves favorites són Ella Fitzgerald, Billie Holiday i Sara Vaughan. Sempre m'ha interessat el jazz, però els meus ídols van ser cantautors com Paul Simon i Joni Mitchell. Quan vaig arribar a Israel vaig anar a l'escola de jazz i música contemporània fundada per Gil Dor, considerat el millor jazzman israelià. Va ser el meu mestre, vam començar a treballar junts, i el vaig animar a tractar altres músiques. I així ja fa quasi 18 anys, compartim la mateixa filosofia de vida.

--¿Com serà el seu nou disc?

--Hi estem treballant, però està influït per les meves arrels iemenites.

--Al Iemen van morir aquest estiu vuit turistes espanyols. Un gran llast per a un país meravellós...

--Una gran tragèdia. Jo no hi he pogut anar mai perquè sóc jueva, i hi ha molts països on no puc entrar. Li vaig dir una vegada a Shimon Peres que m'hi portés, però no va poder ser. Espero poder-hi anar algun dia, m'han dit que és preciós.

--Com a mare de dos nens, no té por de viure a Israel.

--Qualsevol lloc és perillós. Es va veure a Madrid o amb el conflicte del País Basc. Quan era petita i vivia al Bronx la meva mare no em deixava anar al carrer a jugar. A Israel hi ha àrees ocupades perilloses, però n'hi ha d'altres que són segures, com on visc. A més, la meva vida no es guia per la por, sinó per l'esperança.

--Com a abanderada del diàleg palestino-israelià, ¿ha pensat mai a col.laborar amb l'orquestra mixta de Barenboim?

--Sí, els vaig escriure una carta, però no he rebut cap resposta.

--Ha cantat amb Serrat, Bosé, Drexler... ¿Qui serà el pròxim?

--No tinc ofertes, però estic a punt. M'agradaria repetir amb Serrat. I potser faré alguna cosa de flamenc.

--¿Està oberta a totes les músiques?

--M'agrada la bona música. Però ara es fa moltíssima merda; les porqueries comercials surten com bolets. La música és molt subjectiva, a uns els pot agradar una cosa i a altres, una altra, però els artistes tenim una responsabilitat: hi ha d'haver qualitat. Però ara només importen els diners, en tot. Ja no hi ha gent amb motivacions pures. L'avarícia està destruint el món. Ahir mateix vaig llegir una notícia horrible sobre la matança de goril.les al Congo.

--¿És partidària que es baixi música d'internet?

--És una gran oportunitat perquè tots els músics siguin coneguts. Hi ha moltes coses gratuïtes a internet, ¿per què no la música? Que Coca-Cola pagui la publicitat, per exemple, i que la música arribi al poble sense passar per grans firmes. Crec que estem a un pas d'una gran revolució.

--I de la necessària revolució al Pròxim Orient, ¿amb Ehud Olmert està més a prop la pau?

--Sempre he sigut optimista. I em saben molt de greu els grans errors per les dues parts. Crec que al final la gent elegirà una vida normal. Olmert ho està intentant, però és un procés molt complex. ¿Sap? Penso que hi haurà una millor oportunitat si canvia el Govern als EUA. Reso perquè Hillary Clinton sigui presidenta. Obama no està malament, però millor Hillary; sé que mediarà per la pau al Pròxim Orient.

Notícies relacionades

Màping de Nadal al Balcó Gastronòmic

Els fidels de la Boqueria

--Una dona al timó del món.

--És la meva gran esperança. Però potser arriba l'apocalipsi.