Acesa exigirà compensacions si li tornen a ordenar que obri peatges

Acesa, concessionària del primer peatge d'Espanya que aixeca barreres i perd ingressos per ser incapaç d'absorbir l'enorme volum de trànsit, pretén convertir el cas de dissabte passat a l'AP-7 en una anècdota única i irrepetible. L'empresa no reclamarà cap tipus de compensació a la Generalitat per l'ordre que va rebre de part dels responsables de Trànsit (o aixequen vostès les barreres, o ho faran els Mossos d'Esquadra), però, passats ja dos dies des del succés, va advertir ahir: si la mesura es converteix en norma, Acesa reclamarà a l'Administració les quantitats perdudes.

La polèmica està sobre la taula. El conseller Joaquim Nadal va resumir ahir a primera hora (abans de conèixer les sol.licituds d'Acesa) el punt de vista del Govern. "Aixecar barreres ha estat una mesura correcta, proporcionada i adequada, i caldrà fer-ho altres vegades si es produeixen situacions similars". Nadal va subratllar que la gratuïtat en cas de caravana no és la solució. El remei verdader és --va dir-- l'absència de retencions importants, opció factible si s'amplia la capacitat de l'autopista i es deriven a les sortides els actuals peatges troncals. Per tant, fins que aquest paradís infraestructural arribi a Catalunya, ¿qui hauria de pagar noves operacions d'aixecar barreres? El conseller va ser clar: "Acesa ha d'entendre que, en les subvencions que rep, 40 milions a l'any, hi ha d'incloure el còmput d'aquestes situacions de caràcter excepcional. No els ve d'aquí".

UNA ALTRA CUA

Una cua gairebé sense precedents (70 quilòmetres que gairebé van enllaçar el peatge del Vendrell amb el de Martorell) ha estat la que ha desencadenat el debat, però el tram conflictiu (el punt quilomètric en què la via passa de tres a dos carrils) fa temps que dóna mostres d'obsolescència. Ahir, per exemple, dilluns i en principi dia fora de tot risc de col.lapse, va causar una caravana d'uns nou quilòmetres de longitud que va desconcertar una altra vegada els responsables de Trànsit.

La qüestió és que, després de les fallades en el subministrament elèctric a Barcelona, els col.lapses a Renfe i la saturació a l'aeroport del Prat, les autopistes se sumen ara a la llista d'infraestructures precàries de Catalunya. El Servei Català del Trànsit tenia previst ja des del juny que dissabte passat fos un dia conflictiu, però l'autèntic motiu de preocupació és el pròxim 31 d'agost, quan començarà l'operació tornada. ¿Per què? Perquè l'1 d'agost va ser dimecres, de manera que la sortida de vehicles podia repartir-se entre el cap de setmana anterior i el posterior. El 31 d'agost és divendres, i les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries de Catalunya seran les mateixes.

El funcionament de l'AP-7 en l'operació tornada serà un element crucial de cara a la reunió que se celebrarà entre Acesa i les Administracions al setembre per revisar el protocol que determina quan la concessionària no ha de cobrar als conductors. Alguns casos ja estan previstos, com per exemple quan un accident en una carretera nacional obliga a desviar el trànsit cap a la via de pagament. En situacions així, és lògicament l'Administració la que es fa càrrec dels peatges. Episodis com el de dissabte passat, encara sense protocol, es debatran llavors.

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Però el clima en què es produirà aquest debat serà especialment tens, no només pel disgust dels conductors, sinó perquè els embussos han passat a ser un altre element més de la disputa política.

L'exalcalde convergent de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va proposar ahir la gratuïtat dels peatges del Vendrell i Tarragona fins que finalitzin les obres d'ampliació de la via (que duraran més d'un any) i l'eliminació dels peatges troncals. CiU, en un gest que mai va proposar quan governava a Tarragona i a la Generalitat, va anunciar que denunciarà al jutjat de guàrdia Acesa i el responsable polític que "va trigar" a donar l'ordre d'aixecar les barreres i va permetre que la cua arribés als 70 quilòmetres.