Nou criatures entranyables

Homer J. Simpson

El patriarca

Encarna l'home mitjà, però a cada episodi viu la més emocionant de les aventures. Ha estat contrabandista d'alcohol, ha menjat xili de manicomi guatemalenc, ha adoptat per mascota una llagosta, Tenalletes (al final se la va cruspir, però per amor), s'ha engreixat fins a la morbidesa per no haver de treballar i ha exercit de granger cultivant Tomaco (una barreja de tabac, tomàquet i plutoni). És un carrusel de ficades de pota, decisions ridícules i gestos inconscients.

Marge Simpson

La mare

La mare coratge. El més fàcil hauria estat col.locar al costat de Homer una dona sensata, sensible i intel.ligent, però el millor de Marge és que, a més de ser tot això, està completament boja. Té tendència a caure en totes les addiccions i una personalitat histèrica. Però, d'una altra banda, protagonitza els moments més tendres de la televisió actual: veure com adora Marge el mala bèstia que és el seu marit commou l'espectador a cada episodi.

Bart Simpson

El primogènit

El nen repel.lent per excel.lència. Al principi no m'agradaven gaire Els Simpson. Les trames se centraven més en aquesta mena de Daniel l'entremaliat que feia frases tan tontes com "Multiplica't per zero" o ensenyava el cul a tothom qui tenia a prop. Amb tot, a poc a poc l'eix de la sèrie va passar cap a Homer, i Bart es va reformular de meravella: el fill va passar a ser la versió infantil del pare, un projecte de Homer més interessant que el nen del tirador de la primera època.

Ned Flanders

El veí

Hola holeta. El veí més melindrós de la televisió actual representa tot el que no és Homer. I per això Homer l'odia. Un dels moments més al.lucinants de la sèrie va ser quan Neddie es va quedar viudo: una escopeta que llançava samarretes va matar la Maude. Era la primera vegada que moria un personatge i l'accident no podia ser més ridícul. Malgrat el cop, Flanders va continuar usant diminutius per a cada paraula.

Lisa Simpson

La filla gran

És el pallasso blanc. Tota banda humorística necessita algú que sigui menys graciós que la resta. Lisa sempre m'ha recordat Gaby, el pallasso de la tele sense gràcia. No feia acudits, però complia la funció de ser el blanc dels acudits, de ser el mur que aguanta totes les barrabassades del seu pare i del seu germà. Això sí, quan toca el saxofon és un conyàs.

Maggie Simpson

La benjamina

És un xumet amb potes. La pobra Maggie ha tingut bastant poc protagonisme, però encara tinc gravat a la retina com emulava Steve McQueen a la pel.lícula La gran evasió en versió "fugida de guarderia infantil".

Moe Szyslak

El cambrer

Bàrman entranyable. No sé ben bé per què, però Moe és el meu personatge favorit. Sí, és un tio d'aspecte horrible, garrepa, mala persona... ¿Per què m'agrada tant? Crec que la seva vida és tan trista que em produeix gràcia i tendresa alhora. En Homer té la seva família, però en Moe només té Barney el borratxo i un pot ple d'ous en vinagre.

Seymour Skinner

El director del col.legi

Excel.lent. La part més interessant del gran milionari de Springfield no és la seva passió pels diners o la seva crueltat sense límits, sinó la relació que manté amb el seu fidel ajudant Smithers. Mai en horari de màxima audiència s'havia vist en pantalla una unió sadomasoquista d'aquest calibre. El cap, entestat a humiliar-lo a cada segon, i l'empleat, perdudament enamorat d'un avi que no pot ni aguantar-se dret.

Seymour Skinner

Notícies relacionades

La ciutat més afectada per una estafa internacional a Facebook que suplanta el transport públic

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El director del col.legi

El fillíssim. El director del col.legi de la ciutat pateix permanents humiliacions per part dels seus alumnes (com Bart o Nelson, sí, Nelson, el HA-HA) i la seva mare, una dona que l'obliga a pagar la seva alimentació de quan era petit amb caràcter retroactiu. Les ànsies de lideratge de Seymour, que creu que dirigir un col.legi de províncies és com ser el general Patton, cauen capítol rere capítol.