GUARDÓ

Porcel, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Òmnium Cultural concedeix el guardó a l'escriptor mallorquí als 70 anys

El premiat opina que el catalanisme li ha resultat "un inconvenient"

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / BARCELONA

Als 70 anys, amb 33 títols a l'esquena i amb una novel.la en estat embrionari, amb un càncer que acaba de superar, un homenatge recent i altres de previstos, Baltasar Porcel va rebre ahir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, que concedeix Òmnium Cultural. Aquest guardó no es limita a premiar els mèrits literaris, sinó que també reconeix "la importància i exemplaritat" d'una "tasca intel.lectual que hagi contribuït d'una manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans". Un compromís que, segons Vicenç Villatoro, portaveu del jurat, Porcel ha practicat amb la seva obra literària abans que "proclamar-lo teòricament".

Segons Porcel, el fet d'haver estat "dins del camp del catalanisme ha sigut sempre un inconvenient per viure". En la seva opinió, "si hagués sigut un paio llest i intel.ligent, el que tocava era anar-me'n a Madrid a escriure en castellà". Però no ho va fer per compromís amb la llengua que va respirar al seu Andratx natal, un territori del qual ahir, mirant cap als seus orígens, va parlar llargament. Una Mallorca on la seva família va arribar el 1242, "10 anys després que naixés Ramon Llull, i hi ha estat 700 anys com els arbres, les pedres i les cabres". Igual que una llengua viscuda naturalment, aliena a la normativa, com ahir va recordar irònicament: "¿Saben que Ramon Llull no coneixia Pompeu Fabra? Va començar a escriure en una cosa que es parlava per allà".

"Jo no vaig voler fer cap mite. Jo sóc --va concloure-- allò". Allò és, sobretot, una llengua que no és sols un vehicle, sinó que té "sentit" i és, com deia Heidegger, "la casa de l'ànima". I va posar un exemple, l'expressió luden, utilitzada pel seu clan familiar en lloc d'udolen (udolen). Va recordar una escena nocturna, quan era petit, amb la seva mare exclamant davant una família terroritzada que es cans ja luden, que passava la mort i s'havien de tancar les portes. "Per a mi aquesta paraula sempre estarà lligada a la mort, a la nit, a la fosca, a la meva família".

Notícies relacionades

LA MALALTIA

Ahir, Porcel no va amagar la seva satisfacció davant els reconeixements que ha rebut i va parlar del "moment curiós" que ha viscut, després de superar un càncer. Un procés que va comparar amb les "confrontacions mítiques entre Déu i el diable, el dia i la nit, la claredat i la fosca".