El mantra més curatiu

És l'única monja budista que canta. "I també vaig ser la primera que es va treure el carnet de conduir al Tibet", afegeix Ani Choying Drolma (Kàtmandu, Nepal, 1971), una jove menuda i senzilla, que transmet molta pau. La seva especialitat és trencar tabús i motllos en una societat on les dones amb prou feines tenen drets. Amb els diners que guanya amb la seva veu (angelical) i gràcies a la seva fortalesa (que sembla sobrehumana) funda centres educatius i hospitalaris. I entona de cap a cap del planeta els curatius mantres man significa ment i tra, protegir.

Demà, convidada pel festival Únicas, Choying actua a l'església de Sant Felip Neri. Les entrades per a aquest recital s'han esgotat i ahir va anunciar una nova cita, diumenge a les set de la tarda, al mateix escenari. "No esperava aquesta expectació. Em sento afortunada", va comentar al saber la notícia.

L'essència del so

"Els mantres són una tècnica de meditació que s'utilitza en el budisme, especialment el tibetà, que a través dels seus sons permet connectar-se amb la ment i protegir-se de les coses negatives. És l'essència del so. Una manera de recollir totes les veritats, de recarregar-se d'energia, d'equilibrar el cos", explica Choying.

Va ser motivada i entrenada en el cant des de molt petita pel seu mestre Urgyen Tulku Rinpoche --un lama molt respectat per la comunitat budista-- que va descobrir els dots i poders curatius de la seva privilegiada veu. "Més que parlar del que produeix la meva música en els altres, prefereixo parlar de la meva experiència. Sempre que estic cansada, confusa, nerviosa, trista o fràgil emocionalment, canto mantres i canvia l'estat de la meva ment i d'allò que m'envolta. ¡Ah!, i una altra evidència: als avions em marejo, així que em poso a cantar. Suposo que la persona del meu costat em mira estrany, però jo prefereixo concentrar-me en el seu efecte positiu".

Choying reconeix que no sap solfeig, cosa que no li ha impedit publicar diversos compactes en el mercat internacional, fer freqüents gires als Estats Units, Europa i Àsia, i al seu país natal enfilar-se fins a la cúspide musical. Al Nepal, el cim del món, el seu disc ha arribat al número u de les llistes d'èxits. "El fet de ser comercial no és el meu objectiu. Les meves prioritats són altres coses, com construir un hospital a Kàtmandu, o seguir amb la meva escola", subratlla.

Piràmide cultural femenina

Durant anys, tots els seus esforços els ha dedicat a "promoure l'educació entre les dones a les àrees rurals més desafavorides". El que guanya com a artista ho inverteix en una escola on s'acull i s'ensenya de franc a noies d'entre 7 i 23 anys. Aquestes, al seu torn, adquireixen el compromís de tornar a les seves comunitats d'origen una vegada acabats els seus estudis per ensenyar allà de forma gratuïta, especialment a les dones. La piràmide que construeix pot canviar un món especialment masclista --les mateixes monges budistes reben també escassa o nul.la educació--. "Elles són els meus soldats; el meu petit exèrcit". ¿I quantes n'ha reclutat? "De moment, 53".

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

Choying diu sentir-se "optimista" amb el futur del seu asfixiat Nepal. "Tenim una màxima: espera sempre el millor, però prepara't per al pitjor, així el pitjor mai serà tan dolent". De fet, ni tan sols la mort hauria de preocupar-nos. "Igual que sabem que després del dia ve la nit, no podem passar-nos la vida plorant pensant que morirem. És estúpid. Simplement, fes bon ús de la teva vida abans de morir. Si

pateixes, és com si ja estiguessis mort".