Les Luthiers, en llibre

Lamandocleta, el baixbarríltonoo elnomeolbídetno existirien sense Les Luthiers. Pertanyen als gairebé 40 instruments musicals realitzats amb objectes corrents però poc musicals --per exemple, un vàter--, dels quals el famós grup argentí ha aconseguit treure sons coherents. I així durant 40 anys. Amb aquest feliç motiu, Ediciones B ha reeditatLes Luthiers, de la L a la S, de l'escriptor i periodista colombià Daniel Samper Pizano, gairebé sense correccions però sí molt augmentat.

El llibre procura "fer riure", en opinió de Samper, que es declara seguidor incondicional d'aquest grup humorístic. Durant quatre dècades, Carlos López Puccio, Jorge Maronna, Marcos Mundstock, Carlos Núñez Cortés i Daniel Rabinovich han exhibit la seva mestria per fer del teatre i la música eines instruments per a la crítica intel.ligent i irònica.

Factor d'unió

¿El secret d'un èxit tan durador? "¡Però si només fa 40 anys!", proclamen gairebé al mateix temps. "Ningú ens ha regalat aquesta màgia; en som copartícips i això és un factor d'unió. Però que quedi clar que si fóssim menys intel.ligents o menys bona gent, ja ens hauríem separat".

Però hi ha més coses. És bo per al negoci no barrejar-lo amb la vida personal, i això ho han portat a la pràctica. "Tenir llibertat i permetre que cadascú de nosaltres pugui actuar en altres coses és el secret de la nostra perdurabilitat", afirma Rabinovich. Daniel Samper ho corrobora: "Intenten no barrejar-se gaire per higiene mental", diu l'autor.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquesta biografia autoritzada reuneix nombroses dades des de la formació del grup el 1967, quan eren quatre i actuaven gratis en petits cafès-concert. Inclou més de 70 fotografies inèdites a Espanya (la primera edició només va sortir a l'Argentina), multitud d'anècdotes i un complet glossari dels originals instruments de la seva invenció.

Les Luthiers han sabut treure partit de la política, de la vida quotidiana i de les coses més insignificants per fer riure. Un exemple: el seu segon disc, que es va publicar l'agost del 1972, titulatCantata Laxatón, era la instrumentació del prospecte d'un laxant.