El fill de Tortell Poltrona neix com a pallasso a la fira Trapezi

Per motius tant artístics com personals, la Fira del Circ Trapezi que aquesta nit s'inaugura a Reus té un protagonista: Blai Mateu Trias (Barcelona, 1979). El fill de Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona, debuta com a solista a Catalunya amb una obra --avantguardista ja des del títol,Ï-- que confronta la figura del pallasso amb una realitat dramàtica, l'exili republicà a França, els èxodes forçats de la humanitat i el seu propi.

Fa molt de temps que Mateu se'n va anar a estudiar a França. Llavors tenia 18 anys, i ara acaba de complir allà els 28. Al cap d'una dècada fora de Catalunya i després de graduar-se al Centre de les Arts del Circ de Châlons-en-Champagne, fins i tot li costa parlar de l'espectacle en la seva llengua materna, el català. "Sento un buit i, quan torno, res és com abans. Ara baixo a Catalunya amb la sensació que hi vaig a alliberar alguna cosa --explica per telèfon des de Tolosa, on viu amb la seva companya i la seva filla--. ¡És excitant! Podré sortir i parlar en català. Sembla poca cosa, però per a mi és molt".

A l'impacte emocional del seu retorn, s'hi afegeix el fet que l'obra tracta un tema bastant dur, que és el seu primer solo --fins ara actuava amb el col.lectiu francès Baro d'evel Cirk-- i, potser el més important, que debuta com a pallasso amb identitat pròpia. "Si em dedico a això és perculpadel meu pare i de la meva mare. Però només ara estic naixent com a pallasso. Jo tinc 28 anys, no en fa 50 que m'hi dedico, com el meu pare, i encara no tinc un pallasso format".

LA IDENTITAT

La lletraiamb dièresi que dóna títol a la funció es refereix al seu nom. En francès, Blai sense dièresi es pronunciable, de manera que la persona perd la seva identitat. Mateu es va passar gairebé dos anys pensant i donant forma a l'espectacle i set mesos més assajant-lo, un temps que saben valorar a França, on les ajudes al circ han convertit el país en una potència mundial d'aquest art escènic. "He fetÏper treballar a Catalunya, a casa. Però és difícil. Aquí no es reconeix el circ com a art escènica com sí que es fa amb el teatre i la dansa".

Notícies relacionades

Judith Mascó es reinventa

Europa es defensa a les seves ciutats

En aquests últims mesos,Ïs'ha presentat en 15 localitats franceses. "L'estrena va serheavy--recorda--. Era tot molt nou per a mi i fins i tot tenia lumbago. Hi havia els meus pares, el meu avi, les famílies dels exiliats republicans que van ser tan maltractats a França. Va ser dur". ¿I què li va dir el seu pare? "Suposo que estava emocionat de veure el seu fill com a fill i, per l'altre costat, de veure que desenvolupo el meu estil i no el seu. I va coincidir amb altres catalans que era molt valent per tractar el tema de l'exili d'aquesta manera. No acabo d'entendre per què. Potser a Catalunya encara pesen coses i jo, pel fet d'haver-me'n anat, he pogut tocar el tema sense opressions. Estic bastant intrigat".

Un altre dels interrogants que ahir li voltava pel cap mentre preparava les maletes era com reaccionarà Reus davant un espectacle "que no és exactament circ, ni teatre, que és potser més dramatúrgic però que només l'hauria pogut fer un artista de circ". Dissabte a la nit, quan s'acabi la seva actuació d'una hora al Teatre Fortuny, haurà sortit de dubtes.