El bar Versalles recupera en la reobertura l'estètica del 1928

Gairebé 80 anys de vida avalen la història del bar Versalles, un punt de trobada habitual dels veïns de Sant Andreu. Després de vuit mesos tancat per reformes, el cafè, inaugurat el 1928, torna a obrir les portes i recupera la seva estructura original i l'estètica d'inspiració modernista dels seus inicis. El Versalles, situat al número 255 del carrer Gran de Sant Andreu, servirà els vermuts i els cigalons (cafè amb licor) de sempre juntament amb una carta més cuidada de menjars.

Tot i que l'establiment fa uns dies que està obert, divendres el Versalles va celebrar la festa d'inauguració --amb animació infantil, actuacions musicals i algunes projeccions-- a la qual van anar centenars de veïns per veure les millores i canvis del local.

ARQUITECTURA TAPADA

Un dels actuals propietaris, Eduard Colomer, va negar que es tracti d'una restauració, tot i que s'han recuperat elements antics com la barana i les taules típiques de marbre, i es pot veure una part de l'arquitectura que durant anys va quedar amagada: el sostre de volta catalana, que abans estava tapat, i les columnes de fosa, tots dos d'inspiració modernista. Com al 1928, la barra torna a estar a la banda esquerra i és possible pujar una altra vegada a l'altell.

El Versalles farà 80 anys l'abril del 2008. Va obrir de la mà d'Eduard Heredero als baixos d'un edifici de finals del segle XIX, Can Vidal. El negoci va estar en mans de la família fins que, fa dos anys, el fill de l'Eduard, el Pere, es va jubilar. Ara, al capdavant del Versalles hi ha Colomer i Montse Busqueta.

LA HISTÒRIA

Als seus inicis va ser una cafeteria típica de barri amb billars en què se servia el cigaló, va explicar Colomer. De dia, al Versalles hi anaven treballadors i obrers a l'acabar la jornada laboral. La nit, en canvi, era per a bohemis i burgesos, que es refeien allà dels excessos dels cabarets.

La vida del Versalles està plena d'anècdotes. Fins i tot va viure un assassinat al cap de poc d'obrir. Un home hi va entrar i va disparar, sense dir ni mitja paraula, contra un militant del Sindicat Lliure, relata Pere Heredero aSi el Versalles em fos contat, un llibre que es va gestar en el 75è aniversari del bar.

L'arribada del franquisme va obligar Heredero a canviar el nom del local. Seguint la influència francesa de l'època, es va batejar com a Petit Versailles. No obstant, durant la dictadura es va haver de castellanitzar i va quedar només Versalles.

REUNIONS CLANDESTINES

Notícies relacionades

Ajudes als municipis per elaborar les candidatures al Pla de Barris

Cop policial a les botigues que es dediquen a la marihuana a Barcelona

El Versalles va patir els excessos d'autoritarisme franquista, quan la policia i els falangistes compartien la barra amb els parroquians, va viure a finals dels 50 el naixement de la televisió, i als 60 i 70, entre reunions clandestines, va provar la moda de l'snack bar i els reservats.

Amb la democràcia es va obrir a un públic divers, als 80 es va apuntar a les activitats culturals, i als 90, entre tapes d'ensaladilla russa i taules ocupades per okupes i polítics a parts iguals, Heredero va decidir tornar al passat. Encara que en la nova etapa, el Versalles serveix, juntament amb els entrepans, tapes i aperitius de sempre, plats i mitges racions de cuina tradicional i elaborada i recupera els esmorzars dels pobles de cullera i forquilla. La cuina obrirà des de les nou del matí fins a mitjanit.