Vibrant amb Arctic Monkeys

Va arribar al concert d'Arctic Monkeys a Razzmatazz amb temps de sobres i es va trobar amb una llarguíssima cua que feia la volta a l'illa o a una bona part ja que l'edifici annex a la discoteca del Poblenou és avui un solar que es transformarà en una cosa relacionada amb el 22@, una empresa tecnològica o un hotel dels molts que broten per la ciutat. Qui sap, potser algun dia donarà feina a algun dels nois que saltaven abans d'assaltar la sala on els Mendetz feien de teloners del grup britànic que va irrompre a la gàbia dels dinosaures a través d'internet.

¿La cua és per als Arctic Monkeys?, va preguntar. El van mirar rar --havia aparcat una Vespa gairebé tan platejada com la seva cabellera-- i li van indicar que per veure Medina Azahara l'accés era un altre. ¿Medina Azahara? ¿Està vetat el pop de gent de vint anys als de quaranta? ¿És diferent que un xaval es posi a ballar que gent de cinquanta com Bono i

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Springsteen facin el mateix amb els fills dels avis que els van veure néixer? Es va tornar a sentir des- enfocat com en aquella pel.li de Woody Allen. L'avantatge de sentir-se ningú entre 2.000 adolescents és poder afinar l'oïda i assabentar-se de què parlen els xavals quan estan sols. ¿De què parlen? Doncs de les mateixes tonteries de què parlàvem fa molts anys esperant Dr. Feelgood, Wilko Johnson, Graham Parker o The Del Fuegos. Bajanades per lligar-se una noia, com dissimular si a la porta t'exigeixen el carnet d'identitat i a quant va la revenda. Abans les samarretes pirata les venia un paio de Badalona. Avui, les ofereixen amb accent porteny, igual que el del venedor de servesas, nois, servesas que arrossega la mininevera amb rodes. Dissabte a la nit a Razzmatazz, un ianqui en samarreta doncorleone reclamava una oportunitat a la seva música, la que escopia una minicadena sobre la vorera. Fa 30 anys potser feien el mateix Los Rebeldes a la porta del Zeleste, avui Razzmatazz.

Com a avi del rock, el de la Vespa es va col.locar sota els bafles (en diuen altaveus) i va disfrutar del soroll. Fins i tot va distingir I bet you look good on the dancefloor i Fake tales of San Francisco. Alguna cosa li va fer intuir que no hi hauria bisos i va fugir amb la moto abans que l'acne compliqués el desallotjament.