El pla per "regenerar" la Rambla aposta per guanyar pisos socials

El consell assessor anomenat La Ciutat i la Rambla integra representants de la ciutat amb vinculació amb el vial i està presidit per Joan Oliveras Bagués, que va ser fa uns anys president de l’entitat Amics de la Rambla. L’empresari va explicar a la premsa algunes de les línies principals de l’informe que han elaborat al llarg d’aquests mesos, en què apunta com a prioritats a la dinamització cultural i la reconquesta de residents a partir de diverses transformacions que afecten l’àmbit social i físic.

Oliveras va remarcar que el freqüentat carrer ja té una bona base per despuntar per la seva oferta cultural, que a la pràctica exerciria d’atractiu per a l’"habitabilitat", ara desaprofitada pels seus usos. La reforma urbanística que es troba en la recta final afavoreix el canvi, però el consell és conscient que hi ha una llarga tasca per endavant, que necessitarà sinergies amb altres administracions i entitats.

Entre els suggeriments del consell figura crear una oficina de coordinació cultural que aglutini associacions culturals de la zona per centralitzar actuacions i facilitar la presència d’entitats locals mitjançant bonificacions que els donin accés a espais a locals buits en l’actualitat. Formen part del seu argumentari promoure actes de petit format per atraure públic a la Rambla i impulsar un Any de la Rambla en aliança amb equipaments com el Liceu, la Virreina, Santa Mònica o les biblioteques de Ciutat Vella.

Viure i disfrutar a la zona

Però el discurs sobre la cultura no és nou, i fa anys que està reivindicat per Amics de la Rambla i el mateix consistori, així que una de les propostes més cridaneres ha sigut la creació d’un pla d’habitatge específic per a l’eix. Els residents han anat minvant a la zona per l’efervescència turística i la massificació. Però Oliveras veu factible –tot i que sigui a "llarg termini" – facilitar l’"ús residencial de pisos", i iniciatives com transformar antics hotels i blocs en desús per sumar habitatges socials. Va al·ludir al cas d’Amsterdam com a exemple, entre altres iniciatives a Europa.

A més de guanyar residents, la "regeneració" de la Rambla que el consell contempla amb "optimisme", destaca la necessitat de fomentar espais de trobada veïnal al passeig, com mercats temporals o festes populars. També el disseny d’una programació específica "amb reserva d’espais i hores per a activitats veïnals i usos culturals comunitaris" a peu de carrer, detalla el document inicial. L’objectiu és que aquestes "possibles solucions" es desenvolupin els dos pròxims anys.

Notícies relacionades

La visita del Papa a BCN s’iniciarà amb un gran acte a Montjuïc

La consultora ambiental del Prat impulsa els seus treballs

La recuperació d’espai públic en el tram central és una de les claus que va emfatitzar el president del consell, amb la regulació de les terrasses i d’esdeveniments que evitin la saturació, una cosa que ja està en marxa amb la creació de la primera Zona d’Excel·lència de terrasses cobertes de l’urbs. Proposen millorar la gestió amb protocols d’alta afluència en caps de setmana i temporades altes de turisme, mitjançant el control d’accessos o fins i tot la pacificació de la via.

Qualsevol transformació passa per l’autocrítica amb l’oferta comercial actual de la Rambla, en la qual l’auge dels souvenirs i la gastronomia de dubtosa qualitat han figurat sempre en el focus de la pèrdua de qualitat. En aquest sentit, el consell defensa pactes de "reconversió comercial" que posin el focus en locals amb lloguers o llicències que caduquin, per afavorir un relleu amb millor imatge i oferta. Comprar locals buits i un promotor publicoprivat que "acompanyi" nous arrendaments i desembarcament d’operadors són altres propostes sobre la taula.