BCN compra la Casa Burés per donar-li un ús cultural

La Casa Burés, un edifici modernista, es convertirà en un equipament públic. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir ahir que l'ajuntament comprarà per 26 milions d'euros aquesta finca de l'Eixample, declarada bé d'interès local, per obrir-hi un centre dedicat al modernisme i a la seu catalana del Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme.

Situada a la confluència dels carrers d'Ausiàs March amb Girona, la Casa Burés, d'uns 7.000 metres quadrats, va ser construïda entre els anys 1900 i 1905 per l'arquitecte Miquel Pasqual Tintoré amb la col.laboració de Francesc Berenguer. Disposa de dues entrades independents, una zona subterrània, una planta baixa, quatre pisos i un àtic amb trasters i safaretjos. La finca es va destinar a vivenda de la família de Francesc Burés i a la seu social, magatzems i oficines de l'empresa tèxtil.

Una empresa pensava comprar la casa per obrir-hi un hotel. Però com que és un edifici catalogat, l'administració ha pogut igualar l'oferta i exercir el dret de retracte.

Uns 2.200 metres quadrats es destinaran al modernisme. El vestíbul i la planta baixa, 1.200 metres quadrats, albergaran una exposició sobre aquest moviment. Els 1.000 metres quadrats restants, al principal, es dedicaran a un centre d'interpretació del modernisme d'una certa envergadura.

SEU REPARTIDA

Notícies relacionades

Mor tirotejat un home en un portal de l’Eixample

El RACC reclama prioritzar els carrils bus davant les bicicletes

La resta de l'edifici, uns 4.200 metres quadrats, l'ocuparà el Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme si el Ministeri de la Vivenda accepta aquesta ubicació per a l'equipament, va indicar Hereu. El 29 de desembre del 2006, el Consell de Ministres va aprovar un reial decret per a la creació del Museu Nacional d'Arquitectura i Urbanisme, que repartirà la seva seu entre Barcelona i Salamanca. La capital catalana albergarà la part de l'urbanisme, i la ciutat castellana, la d'arquitectura. Uns 3.200 metres quadrats, que inclouen la zona subterrània, seran per al museu i 1.000 més per a documentació i arxiu.

La casa es troba en bon estat, tot i que l'ajuntament té previst fer- hi algunes obres de rehabilitació. De la façana, de pedra, destaquen els carreus sense polir, la torre del vèrtex sud de la coberta, els ferros dels balcons i la decoració de les seves formes corbades, especialment presents en els ornaments escultòrics de la barana de la planta principal i les tribunes. A l'interior sobresurt la claraboia amb vidres de colors del principal, la planta més important de l'edifici per dimensions, peces i acabats. Conserva bona part de la decoració modernista: mobles, mosaics, fusteria i murals.