'Immigrasons', nostàlgia afilada

El trànsit de cultures defineix el signe dels temps, però convertir-lo en argument creatiu comporta riscos: és fàcil passar-se de complaent o de pretensiós. Però, més que incidir en la idea comodí de la multiculturalitat, Immigrasons es va mostrar a Luz de Gas, en la seva estrena barcelonina, com una experiència intimista, amb poder emocional i alimentat d'una música angulosa.

La cita de Barnasants, que va registrar una bona entrada, va mostrar un diàleg fluid entre músics catalans i argentins, capitanejats, respectivament, per Raül Fernández i Ernesto Snajer. Al centre, la veu camaleònica i lliure de Sílvia Pérez Cruz, capaç d'acostar-se a la mística portenya i a la nostàlgia catalana sense provocar destrosses irreparables. I, en paral.lel, una pantalla de vídeo amb testimonis d'immigrants d'un costat de l'Atlàntic i de l'altre. Vinyetes viscudes que van subratllar el factor humà d'aquesta experiència impulsada pel Mercat de Música Viva de Vic i la Direcció General de Música de Buenos Aires, que al maig viatjarà a l'Argentina i altres països.

Pérez Cruz va entrar en escena amb Laura va (Spinetta) i Carabelas nada (Fito Páez), que van alternar cadències amables amb rampells de jazz d'avantguarda, insinuant la direcció musical de la nit: ambient recollit i tacte emotiu, però d'un sentimentalisme obert en canal per bruscos girs instrumentals. La cantant es va lluir a Solo se trata de vivir, i el grup va airejar els seus registres més primaris, amb base percussiva, en un medley de cançons tradicionals catalanes, com El noi de la mare. Peces que immigrants argentins i catalans consultats per a l'ocasió van esmentar com les més simbòliques dels seus països d'origen.

Desarrelament i sorpresa

Entre cançó i cançó, els testimonis parlaven de desarrelament, memòries doloroses i sorpresa pel descobriment d'una cultura. Com en un cant d'anada i tornada, l'espectacle reformulava composicions que, fora del context original, respiraven d'una altra forma. Van desfilar les Corrandes d'exili, d'Ovidi Mont-

Notícies relacionades

Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

llor (amb text de Joan Oliver), la zamba La nochera i un tango adaptat, Loca, que va firmar en els anys 20 el català Manuel Jovés.

Ho va indicar un dels testimonis: per a molts argentins, la llengua catalana existeix a través de Serrat. "És qui millor uneix les dues cultures". Així que l'autor del Poble-sec era una elecció obligada. Va ser seva Menuda, que va conduir suaument cap al cim de la nit, L'emigrant, d'Amadeu Vives (amb text de Jacint Verdaguer), desconstruïda amb acords severs. Va coronar una sessió intensa, que va recordar que, de vegades, els experiments sonors amb coartada humanista poden ser bona idea.