Godoy: "Faig humor per escoltar, no per sentir"

Godoy

Actor i humorista

Nascut a l'Uruguai i resident a Barcelona des del 1974, estrena

a la Sala Muntaner l'espectacle Antológicamente Godoy.

--Defineixi el seu humor.

--Sóc un conferenciant i faig humor per escoltar, no per sentir. Humor humanista. Parlo de l'amor, la parella, la família, I no dic paraulotes, i ho he d'agrair.

--¿Hi ha molt d'autobiogràfic en el que explica?

--En l'humor la veritat està distorsionada. Però hi ha molt de la meva vida en el meu repertori, moltes anècdotes. La meva família és un ball de divorcis. Com deia la meva àvia, el més bonic de la família és rebre cartes; senyal que són lluny.

--¿Ha tingut alguna bronca amb algun parent?

--La meva exdona em va trucar un dia a les tres de la matinada i em va posar a parir perquè havia dit una cosa d'ella i del seu nou nòvio. Unes amigues seves m'havien vingut a veure. Però tinc molt bon rotllo amb ella, i li agraeixo molt que em fes fora de casa. Jo sóc partidari de la parella, però cadascú a casa seva; és la millor manera de conviure. Com menys es vegin, millor.

--En el seu nou muntatge repassa el repertori i anècdotes dels seus inicis a Barcelona, als 70.

--Sí, en un dels quatre fragments de l'obra, que és una selecció dels meus 30 anys de conferenciant, recordo les meves actuacions al cabaret Mr. Dollar. Jo feia humor, i les noies, striptease. Teníem dos llums, un de verd i un de vermell, que ens avisaven si venia algú de la censura. Llavors, jo no deia certes coses i elles es quedaven en sostenidor.

--Ara no hi ha censura, però vostè no es fica en política, ¿per què?

--No, no en parlo mai; com deia Unamuno, que inventin ells. Fa 25 anys vaig dir una cosa de Fraga i els de la primera taula em van començar a cridar, i em vaig dir: mai més.

--¿Amb qui riu Godoy?

--Amb Woody Allen, Faemino y Cansado, Pavlovsky, Rubianes... És l'humor que m'agrada fer.

Notícies relacionades

Catalunya es proposa ampliar els seus polígons industrials per atraure més inversió estrangera

Nathalie Nahai: "Confio que Barcelona continuï sent líder com a ciutat visionària"

--Un humor al qual afegeix tocs surrealistes...

--Dins de l'absurd hi ha molta veritat i jo parlo molt de les contradiccions humanes. Com va dir Chesterton, el manicomi és el mostrari dels que estan fora.