Els reis de l'invent

No és exagerat afirmar que Los Chichos, Los Chunguitos, Camela, i fins i tot Lola Flores i Manolo Escobar, mai haurien arribat a ser el que van ser en l'imaginari popular si els directius de Philips, reunits el 1964 a Hannover (Alemanya), no haguessin pres la decisió que van prendre: per fer front a la pressió de Sony, se'ls va acudir oferir gratis la llicència per gravar cintes magnètiques, de manera que van iniciar la producció en massa del que aleshores es va anomenarmusicassette.

Aquell cop d'efecte empresarial va posar a disposició de tot el planeta un sistema de gravació i reproducció d'àudio de baix cost que va acabar revolucionant la cultura musical de molts països. A Espanya, entre el 1975 i el 1995, la casset va ser el sistema predilecte dels aficionats per escoltar música (i altres continguts). Davant del disc de vinil, la cinta magnètica unia l'avantatge del petit format al seu preu reduït, encara que la qualitat de la reproducció no era gaire bona. Això va provocar el seu consum majoritari cap a productes de perfil baix.

"Sonaven fatal, s'enredaven amb facilitat, les edicions solien sercutresi gairebé mai portaven les lletres de les peces. Per això, la gent les comprava, sobretot, per al cotxe o per escoltar estils en què tant li feia la qualitat del so. Et podies comprar una cinta decopleso rumbes, però el disc de Pink Floyd te'l compraves en vinil. La casset va fer el seu servei", valora Carlos López, director de Sony-BMG.

Circuits alternatius

Un dels objectius d'aquest servei era difondre la música d'estil més popular com mai abans ho havia aconseguit cap altre suport. Estils com ara el flamenc, la rumba, lacoplai també la cançó lleugera van trobar una inesperada plataforma comercial en les cintes i el circuit alternatiu: gasolineres, bars, mercats, venda per correu, etc.

"En aquella època les grans vendes de cassets no eren de música culta, ni de pop o rock, sinó de ritmes populars i acudits. Cada volum que trèiem era un èxit assegurat, perquè arribàvem a un públic que no era habitual comprador de discos", recorda Gabriel Orfila, president de Divucsa, companyia que va editar, entre altres, la cinta que ha passat a la història com la més venuda a Espanya:Los pajaritos, de María Jesús y su Acordeón, de la qual va arribar a distribuir-se'n més d'un milió d'exemplars el 1982.

En aquella època daurada de la casset l'humor va ser, amb la música, l'altra roda que movia les cintes. El descobriment de l'enorme acceptació que els acudits enllaunats tenien entre el gran públic va omplir de sobte els expositors de cassets còmiques de tota mena, algunes editades amb un mal gust que avui sorprendria l'aficionat mésfreaky. Gila, Eugenio, Arévalo, Paco Gandía, Lussón y Codeso, Los Hermanos Calatrava... Durant una temporada, no hi havia humorista que sortís a les 625 línies de la televisió i no tragués el consegüent volum d'acudits, on hi abundava l'humor groller.

"Si no m'haguessin estafat, jo avui podria seguir vivint delsroyal- tysd'aquelles cintes, perquè van tenir un èxit increïble. Trèiem un volum, i en una setmana en veníem 50.000 exemplars", recorda Arévalo, l'inqüestionable rei d'aquest invent, orgullós de les 25 cassets d'or (equivalents als discos d'or) que va aconseguir al llarg de la seva carrera i d'haver firmat l'altra cinta que, juntament ambLos pajaritos, va aconseguir pujar al pòdium del milió de còpies venudes:Los chistes verdes de Arévalo(de l'any 1980). "A mi em deien l'embarassat, perquè estava sempre en cinta", explica divertit l'humorista.

Entre el 1987 i el 1993 la distribució de cassets es va mantenir per sobre dels 20 milions d'exemplars (el seu sostre va ser el 1989, amb 27 milions de vendes), i va ocupar en la indústria el paper que uns anys després va tenir el compacte. La seva gran novetat era la portabilitat, de la qual no només es va beneficiar l'automobilista. "Elwalkmanva ser una revolució, perquè va alliberar per fi la música. Va ser l'iPodde l'època. "Llavors, anar pel carrer escoltant la teva cinta amb auriculars era molt modern", diu, fentrewind, Antonio Guisasola, el responsable de Promusicae.

Notícies relacionades

Un prostíbul en un bloc de pisos: "Els clients s'equivoquen de timbre i ens desperten"

Una fallada elèctrica causa retards i interrupcions a les línies R3, R4 i R7 de Rodalies

La caiguda en desgràcia del vinil va precedir en el temps la de la casset. No obstant, l'elapé va conèixer durant la segona meitat dels anys 90 una resurrecció, gràcies al fenomen discjòquei i al col.leccionisme, que el manté avui viu en botigues, clubs i fires. ¿Podrà aixecar el cap algun dia la cinta? "Ho veig difícil. No té la qualitat sonora ni l'atractiu de les portades del vinil. Un elapé pot ser un tresor, però una cinta no. No crec que hi hagi mai el col.leccionisme de la casset", diu Pere Terrasa, responsable de la Fira del Disc de Barcelona.

No obstant, cap de les persones entrevistades per fer aquest informe s'ha desfet de la seva col.lecció de cintes, tot i que la majoria dormen en caixes i trasters. ¿Nostàlgia, afició o pena de desprendre'ns d'una part del passat?