CRÍTICA DE TEATRE

'EN PÓLVORA', drama passional tèxtil

1
Es llegeix en minuts
GONZALO PÉREZ DE OLAGUER

AUTOR:Àngel Guimerà

VERSIÓ I DIRECCIÓ:Sergi Belbel

ESTRENA:8 de novembre

TEATRE:TNC

Tenim això. Cinquè Guimerà auspiciat entre el Centre Dramàtic de la Generalitat i el TNC.En Pólvoraés una obra poc coneguda de l'autor deTerra baixai el seu primer drama romàntic amb elements realistes. La història descansa sobre dos pilars: un triangle amorós, un xoc de passions que esclata en una fàbrica tèxtil que viu al seu torn un incipient moviment obrer.Belbel,sense trair l'autor, juga la carta de l'espectacularitat a través d'una imponent escenografia que exhibeix les màquines i l'interior de la fàbrica, i més de 25 actors en escena.

En tot cas recuperar aquestGuimeràmenor, encara que innovador en el seu moment, és un dels objectius d'aquesta treballada producció que utilitza un text amb molts temps morts i un guadiànic interès argumental. Avui queda tòpic i melodramàtic el triangle amorós i superficial la incidència social de l'obra.Guimeràva voler ambEn Pólvora(nom utilitzat per l'entorn del Marcó, protagonista de la història) incorporar al seu teatre la problemàtica del món obrer industrial; els resultats en aquest sentit són superficials.

Notícies relacionades

Belbelproposa una versió de l'original: en suprimeix escenes, comprimeix part del text, unifica a la fàbrica els diversos espais que apareixen a l'obra i s'inventa un nou personatge, i a través dels seus ulls vivim la història. Un jove, explicaBelbel,que arriba a la fàbrica en la mateixa situació que al seu dia ho va fer el Marcó. ¿Quines carències té la representació del TNC? Les diferents situacions de tensió es creen en els silencis, més que no pas en els diàlegs, que responen a una literatura poc convincent. I hi ha, per un altre costat, la decisió del director de fer del Mar- có (Julio Manrique) un personatge instal.lat en el crit i la desmesura; de manera molesta, poc justificable i que no ajuda la funció.En Pólvoraés una representació excessivament cridada, que es mou en zones superficials i no aconsegueix la interiorització dels personatges.

El bon ofici deBelbelomple l'escenari i alhora il.lustra la història reforçant els seus grans traços passionals. Hi ha treballs molt cuidats, com la relació entre el Marcó i el Toni (Marc Rodríguez). És una interpretació coral, amb noms com els deSanti Ricart, Jordi Banacolocha, Manuel Dueso, Anna SahuniAnna Güell.L'explosió final, punt culminant de la buscada espectacularitat, tanca una funció irregular, que en molt pocs moments produeix emoció.