"Aquesta nit direu: 'Uaau'"

"Quan aquesta nit sortiu a l'escenari direu: 'Uaau'".Això és el que Bruce Springsteen va explicar als músics de la Seeger Sessions Band respecte al Palau Sant Jordi i el públic barceloní. Que es quedarien bocabadats. Que dirienuaau."N'estic del tot segur. Ja tinc ganes de veure les seves cares".

El comentari de Springsteen sobre el Palau Sant Jordi és molt més que una gentilesa d'estrella amb ganes d'agradar a la galeria. El pavelló olímpic d'Arata Isozaki va ser el lloc escollit pelCapper començar, l'any 1999, la inoblidable gira mundial de reunió de l'E Street Band. I també va ser l'escenari de l'històric recital del maig del 2002. Històric perquè la retransmissió televisiva en directe a través de la cadena MTV i la posterior publicació del DVDLive in Barcelonali va assegurar un petit, però digníssim, lloc dins la història del rock'n'roll.

Situïn-se. Passen 10 minuts de les set del vespre. Bruce Springsteen i els seus músics acaben de decidir que ja n'hi ha prou, de la prova de so prèvia a l'actuació. Una prova de so que ha estat, en realitat, un petit recital per a una audiència que no sobrepassa les 15 persones. I sense els interminables cops de bombo i guitarres martellejant la mateixa nota. Això ja ho han fet els tècnics a la sessió del matí. ElBossi la banda hi ataquen les cançons des del principi fins al final.The rising,Land of hope and dreams(repetida unes quantes vegades),Love of the common people, una versió abreujada deJohn Henry,YoungstowniFactory.

El Palau Sant Jordi, buit, impressiona de debò. El so és esplèndid, aclaparador. Springsteen, vestit amb samarreta i pantalons de color negre i amb una gorra dels Yankees de Nova York al cap, mana amb una subtil fermesa. No hi ha cap mal gest, però tots els músics n'estan pendents. No es guanya el sobrenom deCapperquè sí. I riuen i es fan bromes i es diverteixen, cosa bastant insòlita en un grup de persones enfrontat a la rutina de provar so, especialment quan fa sis mesos que ronden pel món.

S'acaba la prova i Springsteen, amb una preciosa guitarra acústica a les mans, s'acosta a l'extrem de l'escenari, s'asseu sobre un delsxivatosi dibuixa un ampli somriure. ¿Què volen preguntar, nois?

Doncs per exemple coses com si prepara un disc amb l'E Street Band --"sí, i espero que sigui un disc que trobi un lloc entre els millors de la meva carrera, com crec que el té The rising"--, si les seves noves cançons mantindran el to altament ideologitzat dels seus últims tre-

balls --"només en part, no faré un disc únicament de cançons polítiques"--, si es penedeix d'haver fet campanya electoral a favor del demòcrata John Kerry --"gens, continuo creient que vaig actuar correctament"-- i, era inevitable, quins sentiments li produeix tornar a actuar al Palau Sant Jordi i davant el públic barceloní.

Notícies relacionades

El drac de Sant Jordi es transforma en un devorador de llibres

La Font Màgica culmina la renovació integral del seu sistema de so

I aquesta és la resposta, convenientment extractada:"Aquest lloc el Sant Jordi ja m'és molt familiar. I el públic és absolutament espectacular. És un lloc molt càlid i penso que va ser una gran elecció triar-lo per tornar a començar amb l'E Street Band. El públic espanyol sempre ens aporta el ritme que necessitem. És un públic apassionat, generós i, sobretot, compromès amb la música. Això és el més important. Jo vull que la meva relació amb la música sigui la mateixa que tenia als 16 anys, quan no hi havia a la meva vida res més important que la música. I aquesta és la sensació que tinc cada vegada que toco aquí".I després va comentar allò que els seus músics dirien"uaau"al sortir a l'escenari.

També va parlar de Pete Seeger, l'esperit del qual, va dir, s'ha mantingut a través d'artistes com Bob Dylan i altres cantautors pròxims al folk,"però també a través de grups com els Sex Pistols i els Clash".I va explicar què és el que el manté, amb 57 anys, amb ganes de saltar a un escenari i tocar:"Quan actuo, penso que no hi ha res millor que podria estar fent aquell mateix moment. I, al cap i a la fi, només és rock and roll".